Unitat 6: Manteniment básic

Penjaments de programes o ordinador.

Segur que moltes vegades hem trobat el cas de que estem tranquilament a l'ordinador i de sobte comença a anar lent el programa o directament s'ens queda la imatge "congelada" (vol dir que s'ens queda totalment quieta que no s'ens mou). Molt segur que si mirem la barra superior, al costat del nom del prgrama trobarem que hi posa (No responde), tot aixó vol dir que s'ens ha penjat el programa.
Només podem fer una cosa, sortir del programa, pero com? si está penjat i no podem donar-li a la icona x de sortir. Tenim diverses solucions.

a) La cutre patatera:Premer uns segons el botó d'encendre/apagar ordinador. Aquesta hem de procurar no fer-la servir MAI. L'ordinador hem de procurar no apagar-lo per aquest sistema o ens el carregarem.
b) Forzar salida desde el Doc. (only for Mac)
c) Cmd +opcio +esc =>Forzar salida. (per a mac)
    Ctrl+Alt+Suprimir=> Finalizar tarea. (per a PC)
d) Monitor de actividad (only for Mac)

Recordem que la a es la que hem de procurar no fer servir mai, només en cas de que les opcions b, c i d no funcionin. També afegeixo una opció més cutre patatera bestia i animal: Desendollar l'ordinador,  aquesta es la MAI sota CAP circumstáncia farem servir. MAI  de la vida. Si l'ordinador no s'apga per cap de les opcions a, b, c o d llavors el que farem es avisar a un exorcista que ens revisi l'ordinador.

també podem trobar el cas de que la lentitud o "congelació" de la imatge no vingui en un sol programa, sinó en tot l'ordinadr en general, llavors, logicament que es una penjament de l'ordinador. Solucions possibles:

Reiniciar de dues maneres posibles (3 si contem la cutre patatera bestia animal de desendollar):

a) Donar l'ordre de reiniciar

b) Es posible que el penjament ens impedeixi que "a" funcioni, llavors l'opció "b" és premer uns segons el botó d'encendre/apagar ordinador, deixar-lo uns segons apagat i tornar a encendre.
Peró si el problema segueix llavors anirem a Utilidad de discos
 Podem desfragmentar el disc, triga bastant en desfragmentra-se sobretot si no desfragmentem freqüentment.

Que és la desfragmentació?

Al disc dur sempre li estem afegint i esborrant informació, de manera constant, llavors el que pasa es que es creen petits espais memoria que no s'utilitza, aquests espais deuen ser d equantitas de memória insgnificants pero que sumats poden ser bastant. Un exemple sencill d'explicar-ho és amb una metafora, nosaltres anem a comprar i de canvi ens donen 5 centims, després en trobem 1 més per el carre que segur que no agafem perque es una quantitat insignificant, després per casa doncs damunt d'un moble en tenim 2 o 3 més etc etc. La questió es que, si els agafem tots que están cadascún per una banda i els ajuntem doncs podem tenir ja 1 € potser, que de ben segur que ja no menysprearem, doncs en aixó es basa la desfragmentació, en agafar petits fragments de memória, en desfragemntar-los i convertir-los en alguna cosa més "sólida" com 1gb, o en el meu cas 20Gb que es bastant, ja que el meu disc dur es de tans sols 149 miserables gb (que pasa? els ordinadors d'ara venen amb un disc dur de 1tb)

Esborrar, reparar o formatejar
Desde Utilidad de discos es fa la partició de discos, amb la que només per exemple podrem borrar, formatejar o reparar una part del disc si hi volem.

Altra manera es prevenir o cuidar l' ordinador, com diuen "Més val prevenir que curar"
Per la pantalla fem servir un salvapantalla que s'activi als 10 minuts, i si sabem que no utilitzarem l'ordinador en la próxima mitja hora, l'apaguem.
No deixarlo ences a l'hora del pati o quan marxem.
No girar la pantalla, o fer-ho lo menys possible.
No tocar gaire pantalla.
etc etc

Si la pantalla es pasa molta estona mostrant una mateixa imatge s'espatallará, per aixo están aquests salvapantalles tan xulos, que fan que la pantalla en cas de no ser usat l'ordinador mostri una imatge en moviment i no s'estigui cremant. En Mac és mes urgent el tema aquest del salvapantalles, ja que l'ordinador es troba a la pantalla, i si s'espatlla la pantalla pot perjudicar l'ordinador i llavors l'hem cagat, ja que no és el mateix comprar una pantalla, que comprar un ordinador.

Sistemes d'emmagatzematge

Cinta perforada o Disquet: Estructura:  peça circular de material magnetic fi i flexible protegit per una carcassa cuadrada.


-160kb (vaya porqueriaaaaaaaaaa)

-1,4 MB

Zip: 30.000 ptes, 100mb (vaya timo) era la revolucio(si claro)i era un tocho.

Mac treu un nou model mes xulo de formes redondajdes de 250mb. Mac sempre davanter a nivell tecnologic i estetic.

A partir del mac de colors es podia treure el disquet de la disquetera sense necessitat de corrent gràcies a un petit forat, que amb un clip feia contacte fisic i treia el disquet de manera mecànica.

CD: (700MB)

El cd grava en circular de dins a fora.

 Cd no regrabable
Si per exemple gravem 600mb de 700mb(cd) els 100mb no son reutilitzables en cas de que...:

-Gravar per sesions
Gravar per sesions 600mb gravats en una sesió.
2ª sesió: el que volguem gracvar que no ocupi mes de 100mb
En mac el programa de grabació es el Toast.


DVD: (4,7gb)
 Per gravar arxius grans que nop caben en el CD.
És por gravar una pelicula original a doblecapa

Emmagatzematge portàtil multimedia:


Raid: (2 tb)
Sistema d' almacenatge que repeteix informaciò.
said: si s' envà la corrent aguanta una estona més, 10min,  per salvar dades.


Memoria USB, "pen drive":

Compatible amb tots el sistemes operatius.


Targetes SD:

Per a  càmares digitals, movils, wii, nintendo DSi...


Minis o normals:

Poden incorprorase a un usb


SSD (64gb)
 Solid State Driver
És un disc dur sense ventilador perque no esta tota l' estona treballant.

 La millor copia de seguretat: DVD o CD, no s'altera, no està conectat a corrent.

UD8: Captació de video i foto

Que bè, ja s'acaba el crèdit1 .. ai aixo no és el que toca...
Aquesta ès ja la penùltima unitat del Crédit 1, i parlarem de càmeres de video i de foto.

Començarem per video, sencillament perque, doncs perque si.

Video:
tenim distins sistemes de video, bé, estic parlant d'uns sistemes antics, aixi que dirè, teniem. Teniem:

PAL: Per a Europa
NTCS: Per a Amèrica i Japó

Es podia configurar en el televisor.

Concepte de destino final:

És una saga de pel·licules en les que un grup de persones están destinats de morir en un sanginari accident, pero una ersona preveu l'accident i uns quants se salven, peró la mort ve a buscar les seves victimes al llarg de la pel·licula, en l'ordre en el que tenien de morir, i van morint de forma esgarrifosa sense que la persona "vident" que es el/la protagonista pugui evitar-ho. Al final tots son morts, Inclós/a el/la prota.

Ai.. que no era aixó?  Es el plantejament que hem de fer a l'hora de capturar video, el seu destí final, no cal una resolució máxima si el video ha d'acabar penjat a la web, pero si si es tracta d'una video, per a pantalla completa en la nostra televisió panoramica.

6é Photoshop: Peres

En aquest Photoshop el que hem fet ha estat donar-li colors distints a les peres de la imatge original, per aixo hem empleat una gestió millorada de les seleccions, com ara guardar-les i modificar-les amb la máscara. Per donar-li aquest efecte de color sentre perdre textura ni ombres o lluminositat, hem reduit l'opacitat del pinzell.

UD4 Dispositius d'entrada i de sortida (O sigui els periferics)

Bé, primer de tot tenia intenció de fer aquest tema per Keynote, pero m'hi he repensat i ho faré escrit pel bloc, és mes sencill.
Que són els dispositius d'entrada i de sortida? Els anomenats també periférics són aparells que ens permeten realitzar les capacitats de l'ordinador, en tenim d'entrada o de sortida, to depenent de si la funció es per exemple una introducció de dades o una representació, serveixen com a braç extensible o per l'accessibilitat de les persones discapacitades. Quan es parla de braç extensible, ens referim al ratolí per exemple, eh? No ens imaginem ara una braç estil "Octopus".

Bé doncs aqui ofereixo uns poquets dispositius d'entrada:(uns poquets.. uns poquets només.. si, es clar...)

Els teclats
És un dels disposituis més comuns de l'ordinador, i dels més bàsics, cada tecla té asignat un caràcter, toi i que i han moltes que tenen més d'una caràcter o signe.
Normalment la disposició dels caràcters en teclat es en Qwerty, en caràcters de l'abecedari, també tenin altres models com ara Dvorak, tot i que practicament només es fa servir Qwerty.

Pero els teclats no només es clasifiquen per la disposició de caràcters, tenim de diferents formes, amb caràcters d'altres alfabets( com el japonés per exemple), amb distintes formes d'alimentació.

Distints tipus de teclat segons l' alimentació:

Per cable:



 Sencillament, rep l'energia a través d'un cable (generalment USB) que va conectat a l'ordinador.

Inal·lambric:
Com bé diu la paraula no té cable, té una petita zona d'infrarrojos i inclou un petit receptor d'infrarrojos amb conexió USB generalment.

Làser:

 Un tipus de teclat inal·lambric que encara no acaba d'estar comercialitzat, es una esécie d'aparell que funciona  projectant un láser que simula un teclat. Molt menys espaiós que els teclats conevencionals, peró no penso que sigui gaire saludable estar tot el dia exposat a aquesta classe de làser.

Tenim molts més tipus de teclats.

Els que comprenen altres alfabets com per exemple el japonés.

El de silicona.

El numéric.

 El raxconn

I molts més....


Ratolì: Braç extensible.

Tenim els antics de boleta:

Optic (el qu s'utilitza ara) :

Per cable o inalàmbric.



Aquestes son les característques principals del ratolì, el de boleta ja no el fem servir, a més la majoria fan sevir conexió USB, els inalàbrcis també, el seu receptor.

El ratolì també té distints models:

Dos d'aquests són:
El toe mouse (ratolí de peu)

Finger mouse

Càmeres de video i de fotos: permeten l'entrada d'imatges i videos a l'ordinador.

Escàner: Permet la digitalització d'imatges, o sigui que també serveix per entrar imatges a l'ordinador com la càmara de fotos, pero amb la difrencia sent els dos sistemes de digitalització d'imatges, la càmara digitalitza de forma independent a l'ordinador i l'escàner no.

Trackball: Braç extensible. La seva diferencia amb el ratolí es que el ratolí capta els moviemnts per sota i el trackball al damunt. Serveix per manipular maquinaria.



Dispositius de sortida:

Monitor: El més comú, el que presenta a la nostra vista tot el que pasa a l'ordinador.

La sortida de so: Cal descriure-ho?

Impressores: "desdigitalitza" imatges o arxius. Els pasa a format físic.

Son mols més els dispositus tant de sortida com  d'entrada, pero no em querda més temps, es que al principi ho volia fer amb keynote, pero només es pot fer amb mac, i a casa jo tinc pc, depsres a classe mai trobaba temps per fer-ho. M'he limitat a ficar la informació més bàsica.

UD7 :Tipografia Digital(per corregir)

Fa uns vint anys que existeix la tipografia digital.
Treballem amb una reticula imaginaria. Per a la visualitzacio a monitor no necesitarem aplicar resolució pero si per a imprimir. Amb les impresores antigues no podies cambiar tipus ni configurar-lo.
Actualment si que es pot.
Tipus= mida de la lletra digital.

Fundicions d tipograia digital
a)  Postscript(de adobe)
b) Truetype
C) Opentype
Postcript
Utilitza llengautge porogramació continua i completa per descriure una imtge d'impressio
aquest sistema postcript de llengautge pagina tambe important perque implmenta composicio imatge.
Es descrivien en un conjunt de : incloure  linies horizontals,  pixels al vol, descripcions de curves de cierre, tipografia fonts d' alta qualitat a baixa resolució, de manera que un paratmetre igual calcualdora comandament mateix treballa aquest llenguatge realitza calculadora, 1 fa parametres comandament i despres fa comandament despres separa espais en blanc. (perdoneu aquest text imposible d'entendre, es impossible agafar els apunts més rápid)
Postcrpit fa servir operacions de pila per procesar dades i executar els comandaments
-piles de operands
-pila de diccionari
-ejecució
-estat grafic

Postcript tipus 1: 1976-1082 :
Objectes vectorials fent suport, amb fonts de contorn també, amb liniatures de semitons professionals, capacitat de generar punts de semitons de distintes formes , gestiona fins a 256 tons de gris per a impressió, és independent del dipositiu de sortida, el que fa que pugui aprofitar máxim resolució d'aquests dispositius. Aquest tipus postcript té 1 facilitat de portabilitat entre aparells,
disponibilitat pública amb codi i la seva sintaxis, el que permet que qualsevol persona pugui generar postscript.

postcript 2 :
sintroduiex any 1991.
millorar tipus 1,
1. Gestió memória extremadament millorada.
2. Més velociat i mes fiablitat.
3. Capacitat per realitzar separacio de color dintre del rip.
4. Millora descompressió de les imatges.
5. Suport per a les fonts asiátiques.
6, Suport fonts compostes.
7. Millora controladors impresora.
8. Millora dels algoritmes de tramat de semitons.

Postcript tipus 3
finals 1997

Allberar codi postcript i ja no  l'anomenen tipus o nivelll, sino versió.

1. Us de 12 bits per descriure liniatures semitó, pasem de 256 tons a 4.096.
2. Control extremat separacions de color, podem aconseguir superar la cuatricromia tradicional i aconseguir fer hexacromies, imatges multicanal.
3. Suport per al format pdf que desenvolupa acrobat.
4. Gestió del color mes avançada.
5.Ofereix noves caracteristques d'impressio relacionades amb possiblitats d'internet.

Per imprmir tipografia postcript necessitem:
2arxius(rpn)
-1 que repersenti en monitor
-1 que envii tipografia a la impresiora

True type
1991, quan apareix windows 3.1 (apple 7.0)
Inclou programa de tipus de lletra escalat que era capaç de gestionar aquestest fonts
vectorials.
Empleen funcions cuadratiques, son funcions mes rapides que postcript, (pero pesen mes) i te un complement "hints"que  millora la visualització de tipografies a baixa resolució i
permet que aquest sistema operatiu incorpori gestor de tipus dins del mateix sistema operatiu.
1 unci arxiu per imprimir (ttf)
 .fot
windows va a c/windows/system.
apple carpeta del sistema,
El que fa .fot es dir-li al sistema operatiu on esta la font.

Opentype(otf)

Primer Microsoft i despres Adobe, surgeix al 1996 pero fins al 2000 no podem dir que hi haguessin suficients fotns al mercat per triunfar gaire, el cátaleg de adobe 2002 ja estaba pasat a opentype i al 2005 ya hi havien 10.000 fonts i un terç eren de adobe,  al 2006 tots els fabricants tipografics fan fonts opentype (.iso) <=International Standar Organitation.

Glifo: És cada un dels simbols que entra dintre un grup d' una tipologia,
fonts de caracteristiques especial o amb efectes especials avançats.