La meva font i jo

A crédit 2 ens han ensenyat a crear la nostra própia font per a l'ordinador. La meva es diu Caothica, i la meva intenció era poder-la classificar dintre el grup d'egipcies en la classificació de thibaudeau. Pero bé, uns petits problemes técnics .. ehem.. de temps.. van fer que tingui que ser classificada com a fantasía.

Explicar-he com va ser el process de creació de la font.

1. En un full de paper preparat amb caselles de linies (base,asecendent,descendent i tot aixo), hi escric ja cada un dels caracters a la seva casella ja amb el seu disseny que jo vulgui posar-li.

2. Un cop acabada la tasca del full s'escaneja.

3. Exportem el document a un programa de disseny vectorial (freehand o Illustartor) i el coloquem en una capa de fons.

4.En una capa nova comencem a traçar els carácters. (Molt imporatnt, els traçats han de ser tancats!!!)

5. Si ho hem fet a Freehand ho pasem a Illustrator un cop acabat el punt 4.

6. Obrim un document que vaig perdre (:p el vaig llençar).

7. Agafem el document o tenim els caràcters, copiem una lletra i l'enganxem i l'ajustem al segon document. (el segon document eren unes guies de caracter( linia base, majuscula, minuscula, ascendent, descendent)

8. Un cop ajustat copiem el carácter i l'enganxem al fontlab, en el seu lloc corresponent (la A amb la A, mooolt bé)

9. Fem el mateix amb tots el carácters.

10. Un cop passat tot al fontlab, guardem (jo recomano guardar cada 5 minuts, és fàcil, Ctrl+S, amb aquest simple moviment de mans salveu molt).

11.... No recordo que venia ara.. o sigui no recordo el nom exacte de la següent opció per convertir a font i donar-li un nom. Demà ho miro a classe i punt.

Anatomia de les fonts.

Les lletres es componen de:

- Altura de les majúscules. (només en majúscules)

- Altura x: La altura de les minúscules, descartant ascendents i descendents.

Com podem veure totes dues es disposen sobre la lnia b, que es la linia base, pero la de caixa alta acaba en la linia m, que és la de les majúscules o de caixa alta i la minúscula acaba en la línia x, que és la linia de les minúscules. S'ha de tenir en compte que totes dues dues pertanyen a la mateixa font i tenen el mateix cos.

-Asta descendent: És una asta de les minúscules que parteix de la linia base cap avall.

-Asta ascendent: Al contrari de la descendent sobrepassa la línia x cap amunt. També és un component de les minúscules.

Bé, aqui abans m'he precipitat amb les línies d y a, com podem veure en aquesta font la linia a (ascendent) prácticament coincideix amb la línia m. La línia d és la que indica on reposa l'asta descendent.

Anell

És la corva tancada que tenen algunes lletres.

Asta transversal

És una asta que travessa la lletra o carácter, n'hi han de dos tipus:

Barra: No podem veure els seus extrems, ja és com tancada, és el cas de la lletra A.

Travessany: Travessa de la lletra de manera que els seus extrems serán visbles, és el cas de la t.

Conceptes básics de la TIPOMETRIA

Les lletres tenen també unes mides determinades, pero diferents a les coneixem.
Generalment en els programes d'ordinador trobarem un tipus de mida anglosaxona: la pica.
Aqui poso una llista d'equivalències tant de les piques com de cíceros (mida europea):

1 pica(1p)= 4,217 mm.
1 punt de pica(pp)= 0'351mm.
(1pica equival a 12 punts de pica).

1 cícero(1c)= 4,512 mm.
1 punt didot(1pd)= 0,376mm.
(1 cícero equival a 12 punts didot).

Aquestes mides les utilitzarem no tan sols per calcular els grafismes sinó els contragrafismes que prenen també una gran importancia. Alguns d'aquests contragrafismes son l'interlineat o les sangries.

Els interlineats van de linia base a linia base.

História de l'escriptura

1. Amb branca i al terra:
Fa milers d'anys l'home, veient que la branca deixava senyal al terra o al fang, va decidir utilitzar auqest mateix fet per deixar un "rastre", una manera d'expressar de que havia estast allá. Fins llavors, l'única forma de comunicació de l'ésser humà havia estat amb gestos i sons. així que aquell va ser el primer concepte d'escriptura. Fer senyals al terra o al fang amb una branca.

2. Arcilla i pintures rupestres

L'escriptura va ser molt utilitzada, servia per comptabilitzar, recordar fets, i un munt de coses més. L'ésser humá es servia d'arcilla i un pal per escriure. També se servia de greix animal i pigments per fer les famoses pintures rupestres, que normalment el que dibuixava a part de les famoses escenes de caça, era també el que veia desde la posició on dibuixava, per exemple, un animal que es quedava pasturant a les afores de la cova, representava el que veia.

3. Format portàtil: les tabletes d'arcilla.

Va ser el primer format portàtil d'escriptura i a més el predecesor del llibre, que se li assembla molt en forma d'us (i resulta que estem paralant d'un objecte e fa milers i milers d'anys, ara ve el E-book dels nassos i ho substitueix, el problema d'avui dia es que sembla que hem d'incloure un circuit eléctric a tot, sense cap necessitat), era un petit llibret sense pàgines, que l'obries i tenies una placa placa d'acilla en la que escribies, t'empotves l'escrit amb tu, i amés era reutilitzable, ja que podies esborra el gràfic o missatge amb fricció.

EGIPCIS

Van ser els primers en utillitzar símbols combiants. Al principi cada dibuix representava l'objecte en si, pero amb el temps van passar per representar idees.

La superficie utilitzada era la pedra, i van pensar en alguna cosa més fàcil, i va surgir el papir.
El papir, predecesor del paper, vnia d'una planta anomenada papir, que creixia a la vora del riu Nil, la seva preparació no era gens complexa i oferia millor manipulació que la pedra. També va apareixer el pincell, que en aquella época era un tros de jonc mastegat per un extrem.
La tinta era una barreja de sutge i aigua.
actuaalment es poden traduir els escrits egipcis gracies a la pedra roseta, que es una pedra amb escrits egipcis amb una traduccio dels grecs inclosa. Coneixent l'escrit grec es va poder estudiar l'escrit egipci.

Breu explicació de l'evolució dels caràcters.

Com ja s'ha dit abans l'escriptura va ser una eina utilitzada per comptabilitzar entre d'altres coses, aixi doncs amb el creixement e la cultura de l'ésser humà va creixer el comerç, que es va anar expandint, i eels simbols representants utilitzats en l'escriptura més antiga es van anar simplificant a base de tant utilitzar-los, un exemple és el cap de bou, que es va anar transformant fins a converti-se en la ara coneguda com a lletra A.