Filmadores

1.CONCEPTES BÁSICS DE LES FILMADORES

Queda TOTALMENT prohibit COPIAR aquest text per a entregar-lo com a treball o omplir blogg.

Es pot fer servir per ESTUDIAR i fins i tot copiar-lo per a imprimir-lo en concepte d'APUNTS per a l'examen.

Què és una filmadora i per a que serveix?

És l'aparell que ens servirá per interpretar un arxiu i "filmar-lo". La imatge no la veurem al final del procés de filmació, per aixó caldrà una altre procés posterior a aquest anomenat revelat que s'elaborará amb un aparell anomenat processadora. La tecnologia o sistema que denominará on va cada unitat d'informació en el fotolit s'anomena Postcript(RIP).

Elements de la filmació

És compón básicament de tres elements:

- El fotolit: És el suport sobre el qual es filmará la imatge o arxiu. És de poliéster, un material molt adecuat per les seves condicions.
Es estable dimensionalment, vol dir que no es com, per exemple, el paper que enseguida es deforma plasticament.

-No es combustible.

-No té problemes de temperatura o humitat gairebé.

Antigament s'utilitzaba un material anomenat acetat, pero era facilment combustible, i era una época on es podia fumar a la feina... i bé ... causava bastants accidents.


-L'emulsió: És el que generará la imatge, es cobreix tot el suport amb emulsió, després amb el process d'exposició , doncs és on és generará informació a les zones on li pertoca informació (recordem que qui demonirá en quines zones va la informació és el postcript). "L'emulsió fotográfica", prefereixo referir-me així al concepte d'emulsió en arts gráfiques, perque hi han molts tipus d'emulsió en altres camps com ara la gastronomia, és la capa que anirá per damunt del fotlit i és sensible a la llum.
Segons el tipus de sensiblitat podem trobar:

-Pancromatica: És sensible a qualsevol llum de color.
- Ortocromática: Immune a la llum vermella, per tant no podrem filmar amb un láser vermell.
- LLum de dia: Sensible a la llum ultravioleta.

També poden ser calsificades segons el seu resultat i el seu contrast.

Segons el resultat: Positiva o negativa

Segons el contrast:

-De to

-Lith: De linia, també podem aconseguir mitjançant aquesta técnica una sensació de to, per el tema de sensació de to de la trama.

L'emulsió és compón entre d'altres coses d'halur de plata, ja que és un material que s'oxida facilment, i será en el procés de revelat on se li aplicará aquesta oxidació.

-La capa "antihalo": És la capa inferior, ol sigui per sota del suport, i serveix per difuminar la llum i evitar un retorn de llum al suport i per tant evitar informació que no correspón.

La llum a l 'incidir, traspassa emulsió i suport, i rebota contra la superficie per sota del suport tornant cap al suport i generant iNformació que no pertoca, aixó és el que pasa sense aquesta capa,
pero aplicant-la un cop la llum traspasSi el suport, la difuminará i per tant ja no tornará la llum cap al suport.

Utilitats: Wuala

Es un espai d'internet, ue podem fer servir per guardar-hi arxius, programes, videos, imatges, etc en una memoria "extra". Podem compartir-ho.
En el servei gratuït et donen 1gb de memoria, si hi convides gent, 6gb, pero el truc esta en que pots tenir varies comptes. per tant, ja ser on penjar els meus videos casolans del World of Warcraft.

Utilitats: Toast

Per grabar coses a CD/DVD en Mac, utilitzem el Toast.

La funció Hibrido per a un CD/DVD per a Mac/PC.

Grabar por sesiones: Per si estem grabant una cosa que ocupa molt poc, no desaprofitar l'espai restant al CD/DVD, a més quan l'executem ens donará l'opcio d'obrir qualsevol de les sesions.

simbols de correcció de textos

Avui hem aprés a fer uns simbols especifics per indicar faltes o cambis en un text imprés. Ha estat molt divertit, i m'ha fet plantejat el meu futur, em sembla que em vull dedicar al tractament de textos, més que al de imatge.

Alguns dels simbols que he aprés ja no em servirán gaire em sembla, ja que son per erros que ara ja no poden succeïr en l'era digital, son de la tipografia artesanal amb tipus movil: lletres al revés, desplaçades, fent un efecte ona, etc. Encara aixi trebllant de manera digital també podem cometre molts errors, entre d'altres, d'ortografia.

Hi podem trobar dos tipus de simbol, el d'avís i el que especifica el canvi que hi hem de fer.

El d'avís no es més que una marca que s'hi fará sobre la lletra o part del text que volguem modificar, damunt la lletra o part de text normalment no especificarem el canvi, només ficarem l'avis o reclam. Será en un dels m arges de la linia on s'ha de fer la modificació que tornarem a escriure el mateix reclam i al costat d'aquest és on ficarem un altre símbol que especificará la modificació a fer.

Llavors un cop posats tots aquests simbols al text, el redactor tindrá que tornar a escruire de nou el text, interpretant correctament els símbols i adaptant-se a aquests.

Interlineat i Cos. Primera experiencia amb el tipometre.

Ja tinc el meu propi tipometre i avui l'he estrenat oficialment. Ens han donat un full amb uns quants texts, i l'activitat es basa en fer un calcul de l'interlineat i cos de les lletres de cada un dels texts.

Com ho he fet?
Per calcular el cos de la lletra, simplement aplicant la part del tipometre on mostra les diferents mides, fent concidir una del tipometre amb una del text.
Agafava com a referencia la lletra incial del text, la E, i fent coincidir la base de la A del tipometre i l'alt.


Per calcular l'interlineat s'agafa la referencia a la zona d'interlineats de punts de pica del tipometre, i es calcula de la següent manera:

-L'interlineat és l'espai que va desde la linia base d'una linia de text fins a la linia base de la següent.

Per tant ha estat molt sencill.

ATENCIÓ

Hi ha una relacio de mida entre el cos de lletra i l'interlineat. Un interlineat correcte ha de ser com a mínim un 120% del cos de lletra, i MAI ha de ser menor que aquest. (no sigui que volguem fer-ho especificament aixi). Amb un interlineat de menys del 100% del cos les linies xocarien, i en el marge de 100%120% tndriem problemes amb les desdendents d'una linia i les ascendents de la linia de baix, que xocarien.

L'imprempta

fig.2 Pel que podem veure,
els llibres d'aquella época
no es que fossin
de butxaca precisament.

"Fa molts i molts anys en unes sales anomenades scriptorium (fig.2) es treballaven els llibresa má, la producció era baixisima degut a l'enorme complexitat que suposava editar un sol llibre.

Els que treballaven els llibres eren:

- Els copistes: copiaven al dictat tot el contingut, i a má, i deixaven espais per a les ilustracions i les inicials.

Fig.3 (podem apreciar lletres molt carregades i ilustardes)

- Els crisófags: Eren el que s'encarragaven dels dibuixos i d'aquelles inicials tant complexes i carregades (fig.3) que haurem vist en algún llibre medieval.

- Els iluminadors: Eren els que donaven color, amb pigments i bé, amb els mitjans que hi havia en aquella época.

La producció de llibres era d'uns 20 llibres per any, i a més el més mínim error, be.... suposo que un llibre que va quedar malament, iluminador, copista i crisófag es donaven la culpa mutuament davant de l'encarregat, aquest els hi va deixar anar un bon clatellot, deixant-los la má marcada a la cara, i veient aixó potser va ser així com va surgir la xilografia.

La xilografia, un gran avenç

Com que escriure a má cada llibre era terriblement esgotador i a més cada cop hi havia més demanda perque era una época en la gent volia aprendre coses, volia tenir sabiduria, saber llegir, (o sigui que ja comencem a deixar enrere l' era medieval) algú va tenir la bona pensada de fer una página en relleu sobre una planxa de fusta, a la que després cubrint-la de tinta i estampant-la seria molt més rápid copiar lllibres. pero es clar, aixó de fer el relleu sobre la fusta, i a més que les lletres de l' época no es que fossin de pal precisament... es convertia en una tasca molt i molt complexa, amb lo qual, si escrivies malament una sola, llletra, si la planxa quedava malmesa per qualsevol motiu, la planxa doncs te la feien menjar (pero tota sencera eh?), a més et donaven dues coçes al cul de postres. No, si gana no devia pasar aquella gent.

Fig.4 Gutenberg (Magnucia, 1397-1468)

Gutenberg, el pare de la impremta

Com ja s'ha comentat abans, la xilografia seguia sent un pél complicada, així que al señor Gutenberg (fig.4) se li va ocurrrir una idea que era més que lógica, si fer tota una planxa en relleu era massa complicat, perque no fer-ho lletra a lletra? A mi, em sembla la cosa més óbvia del món. El seu invent s'anomenava tipus móvil, i consistia en una petita peça cúbica que en una de les cares tenia una lletra en relleu. Consistia en muntar planxa amb els tipus i així doncs ja tenien feta la página, equivocar-se en l'elaboració de la peça ja no tenia tanta importáncia, doncs si la pifiaven, ja no tenien que tornar a elaborar tota la taula. Amb el tipus móvil els únics que van perdre la feina van ser els copistes, ja que se seguien necesitant els crisófags i els iluminadors.

Gutenberg tenia dos socis, Fust i Schöffer. Fust li va prestar els diners per tirar endavant el negoci. (800 ducats al 6% d'interés), i Schöffer va fer evolucionar una mica el tipus móvil, que al principi era de fusta i el va innovar fent-lo de plom, a més també va ideear la tinta amb negre de fum.
La qüestió és que al final, al pobre Gutenberg les coses li van anar malament, no va poder pagar el deute a Fust, i aquest li va pendre el negoci, mantenint a Schöfer com a soci.
El pobre Gutenberg, que va llançar un gran invent, que va cambiar la vida de tanta gent gracies a la impremta, va morir sense res.... Només la meva admiració, que si no fos per ell, segur que els llibres no haurien arribat a la gent d'aquella época, i seguriem vivnt a l'época medieval... sota la falsa paraula de l'església. Gütenberg no es només el pare de l' imprempta, és el pare d'una vida molt millor per les següents generacions."




Tot aixó ja ho vaig escriure a l'unitat 0 del crédit 3, i com que opino que és una bona explicació, he trobat absurd el fet de fer un resum d'una cosa que ja está feta. per tant aquest fragment és un copia-enganxa.


Bé, com ja hem dit, l'imprempta amb tipus móvil de plom va ser un "boom", una revolució.
I que va pasar amb els abans anomenats copistes? Molt sencill, l'escriptura manual encara no és morta, de fet les persones aprenem abans a escriure manualment que no amb imprempta. Ara bé, actualment saber escrure en la nostra societat és una cosa molt normal i bàsica pero en aquella época poca gent sabia escruire. Llavors els que s'havien dedicat a copistes van sobreviure escrivint el correu de la gent que no sabia escriure o com a mestres de l'escriptura.