Treball 00 de C2, Crear la meva propia font

Bé, ja vaig explicar com es feia en una
altra entrada, ara només pujo l'arxiu
escanejat que
després vaig "calcar" amb Freehand.

Classificacions tipogáfiques

Les tipografies es poden classificar de tres maneres:

SEGONS NOVARESE

Les classifica detrminant la serifa del carácter. És pot classificar segons: lapidáries, ornades, medievals, venencianes, egipcies, lineals, tarnsicionals, fantasía, bodonianes i escriptura.

SEGONS THIBAUDEAU

Pren com a criteri l'existencia o inexistencia de la serifa, l forma d'aquesta, i altres aspectes sobre el carácter com ara constrast del traç, o la direcció. Tenim 6 posibles classificacions en Thibaudeau:

Romana antiga: (també coneguda com a Elzeviriana)

-Asta suament modulada. -Serifa triangular i lleugerament cóncava.

Romana moderna:

-Asta uniforme. -Serifa recta i uniforme.

Egipcia:

Molt simple, sense variabilitat de traç i unes serifes molt quadrades o rectangulars.

Pal sec:

Sencilles, de traç homogeni i sense serifa, un exemple és la Sans Seriff (massa obvi no?)

Escrita

Asta modulada, de traç variable, imitan el curs de la má serifes que fan d'enllaça amb altres lletres, variables de traç.

Gótica

(aquesta no ens la van explicar a classe em sembla, per tant no estic segura si forma part de la classificació de Thibaudeau, en tot cas serien 7 les posibles classificacions de Thibaudeau.) -Astes trencades o modulades, o anguloses. -Serifa d'enllaç

Fantasía

Sense normes, tot el que no tingui possible classificació en les anteriors.

SEGONS MAXIMILIEN VOX

Disposa de 4 grans familes:

- Clássiques
- Modernes
- Cal·ligráfiques
- No llatines

S.O.S Ineptitud amb el Quarx?

Un pocs consells i concpetes práctics per a gent inepte amb el Quarx, com jo:


- Abans que res: Medir tamanys físic dosument, segurar-se de font i mida, i interlineat.

-Avall el DIN-A4: Ja no ens basem en DIN-A4, oblidem el fer-ho tot a DIN-A4, cada document tindrá les seves mides i ens hi hem d'adapatar a aquestes.

-Columnes i medianil: Mentre estem creant el document, si veiem que está composat per columnes, indicarem el nombre i el medianil, el medianil és l'espai entre columnes.

- Compte! Punts de pica! Hem de tenir en compte amb que estem mesurant, generalment torbarem punts de pica, que els abreviarem amb pt.

-Dividir un text en columnes. Podem organitzar un text ja escrit, en columnes, en el panell, indiquem el nombre de columnes que volem.

-Si volem importar text d'un altre document no hem de fer un copia pega, hem de donar-li a l'opció Archivo,Obtener texto (Cmd +E).


- Text de prova? Texto falso

- Rejilla Base: Per parangonar el text, o sigui igualr les linees de les columnes. Primer Visualización i posem la rejilla base, després seleccionem tot i Estilos> Formatos, i alineem.

- Vincular Text. Un Mateix tex en dues figures difrents, hem d'utilitzar cuadres de text. Escribim en un, suprem la seva capacitat, i llavors obrim l'altre cuadre de text, i ara amb l'eina vincular texto (en el mateix menú que la de text) toquem el primer quadre i després sobre el segon.

-Figures, afegir un nou color, al simbol de +

-Degradat, en el despelgable en el menú de color.

- Enviar al fons o endavant: Al fons, F5, endavant, May+F5.

- Per alinear els elements el menú principal.

ESQUEMA DELS DIFRENTS TIPUS DE PÁRRAF

TABULACIONS

Les tabulacions són en el text un espai determinat, calculat. En Quarx, accedim a les tabulacions amb Cmd+May+C. En l'opció Posición indicarem on volem la tabulació, peró també tindrem que indicar quin tipus de tabulació volem amb els símbols de fletxetes. Amb la opció Provar podrem visualitzar el resultat sense aplicar-ho.
Segons on quedi alineat el text amb la tabulació podem distingir diferents tipus de tabulació.

En el quadre de l'esquerre podem veure més o menys com funcionen aquests tipus de tabulacions, la línia vermella representa el suposat punt de tabulació. No s'hi aprecia gaire pero en decimal, i ha una coma que está alineada amb la tabulació, aquest tipus de tabulació serveix per alinear els punts i les comes dels nombres. En Quarx ens donará una opció per a comes i una altra per a punts.

PARÁGRAFS

·De bandera:
2 variants: esquerra o dreta. Comencen en el mateix lloc pero acaben diferent.
Com a norma principal: no permet particions de paraules. És aplicable a textos curts com ara subtituls.

·Modern:
Text justificat amb linia curta. Que entenem per text justificat? I per linia curta? El text justificat es aquella que les linies comencen i acaben al mateix lloc. I la linia curta és la la última línia del text que com diu el nom será més curta. Per tant, tenim un text en el qual totes les linies comencen i acaben igual expepte la última línia que comencará en el mateix lloc que les altres peró será més curta.
Permet la partició de paraules (sense abusar).


·Ordinari:
Text justificat amb línia curta i sangría. Que és sangría? És un contragrafisme que trobem a la primera línia de text, resumint, que la primera línia comença més desplaçada cap a la dreta que la resta de les línies. En aquest tipus de parágra la sangría no podrá ser major que la línia curta, a més aquest sangría té una proporció amb l'ample de la columna.



·Justificat:
No cal tornar a explicar el que vol dir justificat, és un text sense sangría ni línia curta, sencillament totes les línies comencen i acaben igual, aquest tipus de parágraf ens pot complicar bastant la vida.

·Párraf francés:
Text justificat de sangría invertit, que vol dir sangría invertit? És un sangría negatiu. Que és un sangría negatiu? Explicant-ho en paraules cotidianes si el concepte que teniem de sangría era de que era la primera línia que començava més cap a la dreta que les altres, una sangría negatiu és quan la primera línia comença més cap a l'esquerra, pensem en el punt on comencen totes les línies com a un punt 0, cap a la dreta tindrá valors positius, cap a l'esquerra; negatius.
Si permet la partició de paraules (sense abusar) i el seu ús és pot aplicar básicament a diccionaris, per buscar paraules de manera fácil, que sobresortirán de la seva respectiva descripció.




·Triangle espanyol: Text justificat sense sangría pero amb línia curta aliniada al centre del text verticalment. No té gaires aplicacions.

·Centrat o epígraf: Com diu la paraula, és un text centrat, no s'hi permeten guions o particions de paraules. Generalment s'utilitza per a poemes.

·Base lámpara: De dalt cap a baix les linees cada cop són més curtes, aquestes están centrades . Está el de base lámpara invertit, en el que les linees es van fent més gran cap avall(o sigui al revés).


·Lliure: Donces aixó lliure, sense normes.

Aprendre mecanografia fácilment: Ten Thumbs

Ten Thumbs és una especie de videojoc amb el qual aprendrem mecanografia de manera molt divertida i entretinguda. ten Thumbs té una forma d'aprenetatge adaptable, primer et fa teclejar diverses paraules o conjunts de lletres amb un parell o tres de lletres, i cada estoneta va donant la opció d'afegir una lletra més, sempre ens hi podem negar. Pero per guanyar precisió de manera rápida i divertida ofereix 2 jocs en els quals més ens val ser rapids i precisos teclejant, no ens hem de preocupar gaire, donces en el joc només sortirán les tecles apreses fins al moment.



Un dels jocs consiteix en agafar uns totxos que van baixant del cel, acertant la combinació que hi ha escrita, no pode deixar que caigui a terra, doncs si en deixem caure uns quants.... game over! Al principi comença lent pero a mida que anem avançant de nivell els totxos baixen bastant rapidets, com més alt estigui el totxo quan l'agafem, més punts ens donen. l'altre joc es basa en creuar el riu d'un zoologic en el qual hi han 4 animals molt ferotges esperant a que pasem pel seu costat per atacar-nos, els hem d'aconseguir tancar a la gábia abans de pasar pel seu costat, cada animal té una combinació de lletres que haurem de teclejar per tancar-los, al igual que en el joc dels totxos, a mesura que anem pujant de nivell, més rápid anirá el nostre vaixell, i per tant, més rápid haurem de teclejar per tancar a les besties abans de pasar pel seu costat. Aixi dona gust aprendre,