Retícules, Cálcul previ

En el segon treball de c5 hem estudiat les retícules, unes estructures imaginaries de l'emmaquetació que ens anirán molt bé a l'hora de dissenyar.

generalment tindrem que fer un conjunt de cálculs sencills abans de crear la retícula a l'ordinador. (Tot ha de quadrar)

Els cálculs es processarán de la següent manera:

- Primer de tot necessitarem les següents dades:

     - Format de la página (5:7, 4:3,...)
     - Almenys la mida d'un dels costats de la página.
     - Mida de marges. ( I quin ha de ser modificable.)
     - Nº de móduls, columnes i medianil.
     - Interlineat.


Els cálculs:

1. Tamany página:
        Si només ens han donat un sol costat l'atre el podem obtenir de la següent manera:

               Ex. Sabem que costat petit = 200, format = 5:7

          El cálcul será una regla de tres en la que:
   
                       200________5
                        X_________7

2. Tamany inicial de la caixa:
          Rep aquest nom perque molt possiblement després el tindrem que modificar.
          Per obtenir auqestes dades:

             -Sumem els marges laterals i el resultat el restem de l'ample de la página.
            - Sumem els marges inferiror i superior i el resultat el restem de la página.

3. Dibuixarem un esquema de com han d'anar els móduls (no és obligatori, pero si MOLT recomanable).


4. Mesurem el tamany de la línia:

    - Passem l'interlineat de punts a mm o cm. de la següent manera:

    - Si 1 punt = 0,35 mm         0,35 x (nª d'interlineat)

5. Mesurar quantitat de linies a la caixa

         Ha de donar nombre enter, en cas de decimal, l'arrodonim cap avall.
         El cálcul será el següent:
         

                 Alt de la caixa

             __________________

               Tamany de la linia

6. Mesurar quantitat de línies per módul:

     Se suposa que hem de saber el nº de móduls d 'alt, i les espais entre móduls, que sempre són 1             menys que el nº de móduls.

Els espais entre módul són d'una línia per tant a la quantitat de línies li restem tantes línies com espais d'entre móduls hi hagin.

Després restem el número resultant entre nª de m´soduls.

7. Mesurar els móduls.
 
       Ample:

Ample de la caixa - suma dels medianils

El que ens resulti de l'anterior cálcul : nºcolumnes.


         Alt:

nº linees per módul x tamany línia.

Ara ens toca reajustar el tamany de la caixa i per tant algún marge.


- Multipliquem el nº de línies (per módul) per el nº de móduls d' alt.

- Li sumem al resultat el nombre d'espais entre módul (recordem que es un menys que el nombre de móduls d'alt).


Ara multipliquem el resultat  per tamany de línia i ens donará el nou alt e la caixa, que ha de ser menys que l'inicial, aixó es deu al fet de que la quantitat de linies s'expressa en nombre enter, i la majoria de vegades ens donará xifres decimals, per tant al arrodonir cap avall, estem restatnt.



Ara restem el tamany de la página menys el marge superior, i el que ens resulti li restem el nou alt de la caixa, i ja tenim el nou marge inferior.

I ja está.





     

                     


                                                         

El codi HUOCLIA

Aquest és el codi Huoclia, fácil de resoldre si sabem interpretar la imatge de dalt. I si no la sabem interpretar dona igual, la explico: Els missatges en Huoclia sempre tenen una lletra sobrant entremig, la lletra és escollida al atzar, no hem seguit cap norma per triar les lletres, la primera que ens ve al cap i ja está. Altres elements com els espais, no existeixen espais en blanc,els espais simples sense cap signe van amb un punt, els signes s'escriuen enganxats a les paraules sense dexar-hi cap espai. Bé, si que hi ha un tipus d'espai, el puntiapart.

La paraula Huoclia significa "Hola", ho veurem si eliminem les lletres  que están en vermell i amb una "X", vaig decidir fer-ho aixi per donar-li un cert misteri, pero havia d'explicar el qué i el com del codi. En principi no hi anava a posar lletres a la imatge, pero vaig decidir fer-ho, prenent d'exemple la primera paraula del meu text, i no sé, em va agardar la paraula "Huoclia", sona exótica,oi? A mi em sona a una paraula d'aquestes exótiques d'alguna civilització remota, no sé... m'agrada molt aquesta paraula, és bonica i tot. Bé a sota hi escric el meu missatge en Huoclia, la veritat es que el meu missatge és bastant estúpid, peró que hi farem.


Missatge de Rosa:

HUOCLIA·PHARNUOCLIIS:

MOE·VOODI·A·ROEGIR·PHOUCKO·DOE·VAOTSSOMTURROUS.
LLA·RAOKSPA·EOS·LOA·MCEUJOOTR.VCIOVUA·LAA·RCOSSIA(LOA·VWAICRA)
EOS·BARTOLMMA,VRICVLA·AHGOM·2.

m2c501rtirado

m2c501rtirado

Serigrafia

Un altre sistema d'impressió del qual jo mateixa he fet més práctica que teoria.

La paraula "Serigrafia" significa dibuix en seda(seri(seda)+grafia( que denomina dibuix), avui en dia ja no es treballa en seda igualment pero ha agafat aquest nom perque antigament, la seva forma impressora, la pantalla estava feta de fils de seda, ara ja s'utilitzen altres materials més asequibles.

La pantalla (1)

La resolució de la pantalla es conta en fils/polsada, i no és més que una taula de fils entrecreuats molt tensats, on entre els seus fins buits hi traspassará la tinta, per tant com més fils/polsada, més petits els espais, llavors més petits els puntas, més detall i aixo vol dir que més resolució. Queda clar, no?

Com preparo la pantalla?

Primer de tot cubrirem la pantalla amb emulsió, i l'assequerem to aixó sense exposar-la a la llum, ja que s'ens podria revelar.(2)

Després hi aplicarem sobre la pantalla el fotolit que conté la imatge, el fixarem a la pantalla i ficarem tos dos a la insoladora.(3)

A la part trasparent del fotolit hi passa la llum i l'emulsió fotosensible de la pantalla s'endurirá per aquella zona on hi toqui la llum.

Enseguida li treurem el fotolit, i li donarem un cop d'aigua a la pantalla, fent desapareixer l'emulsió no endurida, i finalment llesta la pantalla per a imrpimir.(4)

Per a imprimir utilitzarem el carrussel, el qual havia que fer un posicionament previ del qual era molt complicat i no m'en recordo. Fixem la pantalla al carrusel i a imprimir.

Rotogravat (Falta esquema)

El sistema més car i costós, s'ha d' utilitzar per a impressions molt nombroses, si no ens surt car.

La seva forma impressora és un cilindre de coure en relleu. És un sistema d'impressió directa.

La seva maquinària és enorme, els enormes cilindres de coure, es poden regenerar amb un sistema d'electrólisi que va acompanyat d'un posterior pulit. El cilindre va girant mig sumergit en la tinta (tóxica) i en la part superior hi te una cuxilla molt afilada que teu tota la tinta sobrant, només deixant tinta als alveols, i després passa ja al paper.

Respecte a l'òfset, el rotogravat té més velocitat de treball, més qualitat (tot i que la de l'òfset va a l'alça), pero sobretot, dona per a moltíssima més quantitat. Aixó si, és més car.

Flexografia

La flexografia es un altre sistema d'impressió. És directe, ja que la seva forma impressora (el fotopolímer) si que té un contacte directe amb suport d'impressió. Utilitza tintes líquides i s'utilitza per a suports no absorbents o no porosos, ja que les tintes s'asequen per evaporació.

A la figura nº1, tenim un sencill esquema de com funciona el sistema d'impressió flexográfic.

Está format per 4 cilindres:

1. L'entintador: S'mpregna de tinta i la pasa al cilindre anilox.

2. Anilox: La seva funció és la de regular el fluxe de tinta. La seva superfície está formada per petites cel·les, i disposa d'una racleta que treu la tinta que sobresurt de les cel·les. Com més petites les cel·les, més liniatura.

3. Portaclixés: Aqui es troba enrotllat al voltant del cilindre el fotopolímer, i el grafisme d'aquest queda mullat per la tinta, la qual el cilindre anilox ja s'ha encarregat de regular el fluxe.

4. Cilindre d'mpressió: Aqui és on és troba el suport, generalment en felxografía hi trobarem impressió rotativa, mentre que la offset és molt més comú el plec.

Hi han diferents tipus d'impressora de flexografía segons la disposició dels cilindres.

OFFSET

Offset és un sistema d'impressió indirecte, o sigui que la forma impressora no té un contacte directe amb el suport a imprimir, sinó que par un cilindre abans.

El sistema d'impressió offset está format generalment de tres cilindres (fig.1) cada cos: el primer on anirá la planxa, el segon un intermig entre el primer i el segon, i el tercer on anirá desplaçant-se el suport.

El primer cilindre transfereix la "informació al segon cilindre de la seguent manera.(fig.2):

1. Coloquem la planxa en el primer cilindre, la imatge de la planxa está feta d'una emulsió greixosa.

2. La planxa rep aigua, el grafisme al ser greixós repel·lirá l'aigua, amb el que només ens quedará mullat el contragrafisme.

3. Després la planxa rep tinta, l'aigua repel la tinta, amb lo qual només ens quedará entintat el grafisme, ja está sec.

Llavors el segon cilindre queda "tacat" amb la imatge del primer, i aquest ho tarnmet´ra al suport.

Les mordasses(fig. 3) són unes petites peces colocades al primer cilindre que ens servirán per subjectar la planxa. A la planxa s'hi haurán de deixar unas marges, un espai que les mordesses taparán i per tant no hi haurá impressió en aquella zona.

Cada una de les composicions de cilindres s'anomena cos, i en principi s'ha d'utilitzar un cos per tinta, aixó ens dona una feina molt més rápida i a més s'hi s'utilitsecin varies tintes per un solo cos, es tindrien que netejar els cilindres cada cop que cambiessim de tinta.

Una impressió en cuatricromia per les dues cares s'anomena 4+4, i es pot de dues maneres:

-Utilitzant 8 planches.

- A "tiro/retiro", Utilitzant quatre planxes emulsionades pel davant i pel darrere, i girant-les quan toqui.