Casats

En Arts Gràfiques els casats són uns metodes de distribució de plecs. No cal utilitzar dues planxes per imprimir 2 documents. És poden fer en una sola planxa. I 4 i 5 i 30. Els que volguem sempre que:

· Lógicament que capiguin tots al plec. Sense quedar justos ja que s'han de deixar uns petits espais per als traçats.

· Que utilitzin el mateix suport.

· Que utilitzin les mateixes tintes.


Els plecs: Anomenem plec a cada un dels "fulls".

Tiro- Retiro: És un sitema estrátegic de casat per economitzar l'espai.
Per exemple, si volem fer targetons a 1+1, no cal fer una planxa per el davant i una altra per el darrere. Imaginant que només hi cabessin 2 targetes per plec. El que podem fer és: En un costat del plec ficar la cara A i a l'altre la cara B. Tot aixó apoder ser horitzontalment perque sinó seria un tiro-retiro de campana que és una mica més complicat i de procurar evitar-lo. Ara imprimim el full per una cara, el voltegem HORITZONTALMENT i l'imprimim per l'altra cara. I així tenim 2 targetes imprimides havent utilitzat 1 sol plec.

La revista

Un dels treballs que ens ha tocat fet aquest curs és ni més ni menys que... una revista! Aixó si, en grups de 4 persones. La qüestió és cadascún voliem fer un tema diferent, fins que vaig proposar que la revista fos multitema, en genral, oci (videojocs, manga, saló del manga i automovilisme). Després de més d'una hora per triar el nom tots vam estar d'acord amb batejar la revista amb el nom de: "Aixó Mateix".

La veritat és que ho trobat un treball molt complicat, la meva secció (videojocs) tot ho he escrit jo mateixa, de la meva própia experiència, i sempre m'he trobat que tenia que eliminar text per falta d'espai.
Un altre problema que em va sorgir va ser per vincles perduts, o sigui alguna imatge va ser esborrada de l'ordinador, i InDesign no la trobaba. La solució a aixó és empaquetar el document. el que vol dir que l'ordinador et crea una carpeta on s'hi troben tos els arxius vinculats  fonts, guardem aquesta carpeta i el arxiu de InDesign dintre una mateixa carpeta, i ja no ens torna a donar aquest problema.

Altra cosa important es que les imatges a més d'estar vimculades:

-Estiguin en CMYK.
-Format TIFF.
-300ppp.

Desde el menú Imprimir de InDesign crearem un perfil d'impressiò, que després és el que utilitzarem en Imprimir Folleto. Desde aquest menú indicarem que ho imprimim com una revista (ex.: pág primera i última pág juntes, segona i penùltima juntes...).

Altra complicaciò va ser els fulls impressos, Bàsicament, cap al mig de la revista em vaig "menjar" uns elments a sang. Desprès grapar els fulls ja tallats i doblegats i en general disposats com a revista va ser el més sencill, tot i que la portada em va quedar una miqueta avall.


I ara la valoraciò de la revista en si. Doncs bè vaig cometre uns quants errors d'ortografia (la majoria deguts  a un mal teclejament i no a una falta de cultura, que quedi clar).

Desprès la meva germana va llegir la revista (necessitava una opiniò no-professional) i em va dir lo de les faltes i a més a més que em repatria molt.

Conversió CBR, CBR, PDF, ZIP, RAR I EPUB.

EPUB és un format per a llibres electrónics, s'aconsegueix amb el progama Calibre, que en realitat no he acabat d'entendre com funciona per que aquell dia vaig faltar a classe. 

CBR i CBZ són uns format per a llegir cómics per a un programa específic que ara no recordo com es diu. La diferéncia entre CBR i CBZ és que un es comprimeix en zip i l'altre en rar.

PDF es... cal explicar-ho? Bé diguem que és un format universal, en opinio meva penso que tots els ordinadors haurien de tenir adobe PDF.

Zip i rar són dos formats de compressió.

Doncs bé, per passar de PDF a CBZ o CBR doncs només m'ha calgut cambiar la terminació .pdf per . cbz o .cbr. Complicat oi? També he hagut de fer una carpeta amb totes les imatges en jpg. Per fer aixó agafo un amb format zip o rar i el descomprimeixo. Per pasar de jpg a pdf selecciono tots els arxius jpg i els obro amb l'acrobat, llavors el programa ja ens indica que ho obrirá tot en un document. Ens esperem a que ho carregui tot i ho guardem com a PDF.

Formats DIN-A i formats de màquina

Aquest són uns quants dels formats DIN-A. Partint de 0 (equival a 1 m2) anem dividint entre 2 sempre esl costat més gran obtenint aixì un nou format. Per tant tots els formats DIN-A guarden la mateixa proporció entre ells (1: 1'41).

Peró una altra cosa diferent són les mides per a màquina, ja que normalment s'hi fan diverses impressions en un sol full (procurant rendibilitzar temps i planxes). A més hem de tenir en compte alguns espais per a marques, mordasses, tires de control, etc.) Per tant, en molts casos tindrem que encabir formats DIN-A(resultat final) dintre d'algún format de máquina ( fulls que encara 

ha de ser tallat ).

Eleccions 2011

Retícules (la práctica)

m2c502rtirado

Retícules, Cálcul previ

En el segon treball de c5 hem estudiat les retícules, unes estructures imaginaries de l'emmaquetació que ens anirán molt bé a l'hora de dissenyar.

generalment tindrem que fer un conjunt de cálculs sencills abans de crear la retícula a l'ordinador. (Tot ha de quadrar)

Els cálculs es processarán de la següent manera:

- Primer de tot necessitarem les següents dades:

     - Format de la página (5:7, 4:3,...)
     - Almenys la mida d'un dels costats de la página.
     - Mida de marges. ( I quin ha de ser modificable.)
     - Nº de móduls, columnes i medianil.
     - Interlineat.


Els cálculs:

1. Tamany página:
        Si només ens han donat un sol costat l'atre el podem obtenir de la següent manera:

               Ex. Sabem que costat petit = 200, format = 5:7

          El cálcul será una regla de tres en la que:
   
                       200________5
                        X_________7

2. Tamany inicial de la caixa:
          Rep aquest nom perque molt possiblement després el tindrem que modificar.
          Per obtenir auqestes dades:

             -Sumem els marges laterals i el resultat el restem de l'ample de la página.
            - Sumem els marges inferiror i superior i el resultat el restem de la página.

3. Dibuixarem un esquema de com han d'anar els móduls (no és obligatori, pero si MOLT recomanable).


4. Mesurem el tamany de la línia:

    - Passem l'interlineat de punts a mm o cm. de la següent manera:

    - Si 1 punt = 0,35 mm         0,35 x (nª d'interlineat)

5. Mesurar quantitat de linies a la caixa

         Ha de donar nombre enter, en cas de decimal, l'arrodonim cap avall.
         El cálcul será el següent:
         

                 Alt de la caixa

             __________________

               Tamany de la linia

6. Mesurar quantitat de línies per módul:

     Se suposa que hem de saber el nº de móduls d 'alt, i les espais entre móduls, que sempre són 1             menys que el nº de móduls.

Els espais entre módul són d'una línia per tant a la quantitat de línies li restem tantes línies com espais d'entre móduls hi hagin.

Després restem el número resultant entre nª de m´soduls.

7. Mesurar els móduls.
 
       Ample:

Ample de la caixa - suma dels medianils

El que ens resulti de l'anterior cálcul : nºcolumnes.


         Alt:

nº linees per módul x tamany línia.

Ara ens toca reajustar el tamany de la caixa i per tant algún marge.


- Multipliquem el nº de línies (per módul) per el nº de móduls d' alt.

- Li sumem al resultat el nombre d'espais entre módul (recordem que es un menys que el nombre de móduls d'alt).


Ara multipliquem el resultat  per tamany de línia i ens donará el nou alt e la caixa, que ha de ser menys que l'inicial, aixó es deu al fet de que la quantitat de linies s'expressa en nombre enter, i la majoria de vegades ens donará xifres decimals, per tant al arrodonir cap avall, estem restatnt.



Ara restem el tamany de la página menys el marge superior, i el que ens resulti li restem el nou alt de la caixa, i ja tenim el nou marge inferior.

I ja está.