Existeixen 4 tipus de posicionament:
-Static
-Relative
-Fixed
-Absolute
-Static: És el posicionament que ve donat per defecte, amb el qual els elements es posicionaràn in block (un a sota de l'altre), encara aixì podem col·locar tres elements en una mateixa linia posant la caracterìstca float a aquests, que se situarán al costat d'un element que es trobi en aquella lnia per la simple raò de static, nomès cal anomenar a l'altre element float right o float left per que s'ens col·loqui al costat del element original.
-Relative: En comptes de col·locar-se in block, es posiciona a una determinada distància respecte al seu posicinament d'origen, o sigui partint del seu posicionament static.
-Fixed: És col·loca en un punt fix de la pantalla i d'alla no ès desplça, basicament s'utilitza per spam, si, és aquell molest spam, que per molt que facis scrolling segueix allà. Agh, quin fàstic!
-Absolute: En opiniò meva, ès el que mès m'agrada, és lliure, sense normes, pot arrastrar l'ement on vulguis i allà es queda.
I fins aqui la xuleta de l'exàm... vull dir, els apunts sobre posicinament d'elements web.
26 d’abril del 2013
21 d’abril del 2013
C5: Aplicar una retìcula a l'InDesign
Ara hem d'anar a l'apartat Cuadriculas de Preferencias crear una reixeta, indicant l'interliniat, i on comença la reixeta. La reixeta s'activa en el menú Ver, en Preferencias lo ùnic que fem és configurar-la.
Ara només cal crear un recuadre, que d'alt ocupi el nombre de linies per bloc que ens van donar els càlculs, i que ocupi l'ample de la columna, ara copiem el recuadre i el co·loquem a la següent columna, i l'altra. Ara copiem tots de cop i els enganxem a sota, amb una linia de separaciò, copiem les dues fileres i seguim enganxant fins aixì ocupar tota la caixa.
20 d’abril del 2013
Normes generals de maquetaciò
Aqui pujo un arxiu escanejat del correcte tractament tipogràfic y d'imatges:
C5: Esbossos de la revista
Aqui pujo els esbossos inicials de la revista de l'Àrrtic, que al final van ser modificats de manera radical:
 |
| Aquesta és la retìcula base dels esbossos |
 |
| A la pàgina esquerra hi ha l'esbós de la portada de la revista, un dels pocs esbossos que s'ha acabat realitzant sense variar. |
Taula de continguts
La taula de continguts és una funció d'InDesign que ens permet fer un ìndex de manera fàcil , ràpida i neta, això si, s'ha d'entendre com funciona, o del contrari es converteix en una maldecap.
Doncs bè, en la finestra de taula de contingut primer de tot col·locarem un tìtol per a l'Ìndex (ÌNDEX ja està bè), i al costat ens demanarà per un estil, aquest estil s'aplicarà sobre el t`tol de la taula de contingut, en aquest cas ÌNDEX.
Ara, a sota ens trobem amb un recuadre on s'hi poden portar uns estils, aquesta és la part important, això NO són estils que s'hagin d'aplicar a cap part de l'îndex, el que fem ès indicar que tot el text que estigui aplicat sota aquell estil, sigui el text que aparegui a l'ìndex. Ho explicarè amb un exemple:
CAPÌTOL1
Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
Com és normal en una maquetació professional, tinc 1 estil aplicat per al nom de capìtol i una altre per a text normal, per exemple, els anomenarem"Capìtol" i "Text normal" respectivament.
Doncs ara simplement he de portar l'estil "Capìtol" al recuadre de la finestra de taula de contingut, i de moment li donem a "Fet".
Hem de clicar per introduïr la taula de contingut, LLavors el que ens trobarem serà el següent
ÌNDEX
CAPÌTOL1 ...1
CAPÌTOL2...3
CAPÌTOL3...5
Si, aplica automàticament el número de la pàgina on es troba cada text, és una de les grans utilitats.
Ara hem d'aplicar un estil a la paraula capìtol i al nùmero de pàgina, hem de desplegar totes les opcions de la finestra de taula de contingut, i desde allà podrem seleccionar un estil, "estilo de entrada" per aplicar un estil a CAPÌTOL 1.. CAPÌTOL 2..., i mès avall trobarem la opciò de foliaciò on podrem aplicar-hi un estil.
Aixì de senzill.
Doncs bè, en la finestra de taula de contingut primer de tot col·locarem un tìtol per a l'Ìndex (ÌNDEX ja està bè), i al costat ens demanarà per un estil, aquest estil s'aplicarà sobre el t`tol de la taula de contingut, en aquest cas ÌNDEX.
Ara, a sota ens trobem amb un recuadre on s'hi poden portar uns estils, aquesta és la part important, això NO són estils que s'hagin d'aplicar a cap part de l'îndex, el que fem ès indicar que tot el text que estigui aplicat sota aquell estil, sigui el text que aparegui a l'ìndex. Ho explicarè amb un exemple:
CAPÌTOL1
Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
1
CAPÌTOL2Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
3
CAPÌTOL3Qwertyuiopasdfghjklñzxcvbnm1234567890'¡!"·$%&/()=?¿`+´ç,.-<>^*¨Ç_:;
5
Com és normal en una maquetació professional, tinc 1 estil aplicat per al nom de capìtol i una altre per a text normal, per exemple, els anomenarem"Capìtol" i "Text normal" respectivament.
Doncs ara simplement he de portar l'estil "Capìtol" al recuadre de la finestra de taula de contingut, i de moment li donem a "Fet".
Hem de clicar per introduïr la taula de contingut, LLavors el que ens trobarem serà el següent
ÌNDEX
CAPÌTOL1 ...1
CAPÌTOL2...3
CAPÌTOL3...5
Si, aplica automàticament el número de la pàgina on es troba cada text, és una de les grans utilitats.
Ara hem d'aplicar un estil a la paraula capìtol i al nùmero de pàgina, hem de desplegar totes les opcions de la finestra de taula de contingut, i desde allà podrem seleccionar un estil, "estilo de entrada" per aplicar un estil a CAPÌTOL 1.. CAPÌTOL 2..., i mès avall trobarem la opciò de foliaciò on podrem aplicar-hi un estil.
Aixì de senzill.
La Revista, ùltim treball de C5, experiència
Aquest ùltim treball, com ja indica el tìtol, es basa en maquetar una revista a lo profesional.
Tot i que no m'ha donat temps d'acabar-la em sembla que compleixo les bases, excepte en el tema de tractament d'imatges, que mentre s'explicava aquest, jo em dedicava a dibuixar dracs en comptes de prendre apunts i atendre.
En altres aspectes, jo diria que està força bè, he creat i utilitzat bastants estils de paràgraf, tinc un 1 ó 2 estils enniuats, un el vaug utilitzar per fer el nom de capìtol i poder aplicar uns estils diferents per a nùmero de capìtol i nom de capìtol. Per al text normal vaig utilitzar dos estils, un general, i un altre igual que el general amb la diferència que aquest te sangria de primera linia i la primera lletra capitular, aquest estil només era per al primer paràgraf de cada capìtol. Tambè vaig fer estil per a la foliaciò i algun altre per a la taula de contingut.
En principi vaig fer uns esbossos en paper de com havia de quedar la revista, pero la falta de temps i experiència van fer que els esbossos quedesin nuls, ja vaig modificar-los una mica abans d'obrir l'InDesign, però a mida que anava treballant ja en el programa de maquetaciò van anar evoluconant de tal manera que ja no tenien res a veure amb la primera idea. Els esbossos els anava aplicant en pàgina mestra, em sembla que algún es va quedar sense aplicar, i vaig tenir uns quants maldecaps per aconseguir que m'hi cabès el text en les pàgines lìmit que em donaven, si, perquè cada apartat o capìtol de la revista, tenia un nombre exacte de pàgines i s'havia de respectar, en cas de sobrar una pàgina, com em va passar amb el capìtol 2, em sembla que era, sempre i puc aplicar tan sols imatge, o bè varies imatges col·locades amb una mica de gràcia i estil, o bè una sola a sang com vaig fer jo.
Altres experiències per explicar d'aquest treball, doncs que havia de fer una taula de contingut per a fer l'ìndex de la revista, era obligatori, doncs resulta que els apunts sobre com utilitzar la taula de contingut els tenia en una altra llibreta que tenia a casa, pero tenia massa pressa per a preocupacions, aixì que em vaig posar a intentar crear l'ìndex i desprès d'uns quants intents, vaig comprendre la lògica de la taula de continguts. Encara aixì, l'ìndex em va sortir força curtet perquè nomès tenia fets tres capìtols.
7 d’abril del 2013
C5: Crear una retìcula
Tot i que ja vaig fer una entrada sobre aquest tema l'any passat, ho torno a explicar d'una manera mès explìcita que l'ùltim cop.
Una retìcula es pot fer de dues formes:
-A ull ( no recomanable)
- Amb una sèrie de càlculs i passos. (D'això tracta le'entrada)
Resum dels pasos per fer una retìcula.
1.Buscar proporciò.
2.Distribuir bloc de text i marges.
3.Distribuciò o reiculaciò de la caixa de text.
Ara com a exercici, farem una retìcula amb les següents caracter`sitiques inicials:
-Format de paper: UNE (5:7)
-24 camps reticulars (3 columnes, 8 camps)
-Costat petit del paper: 20 cm. (el gran l'hem d'averiguar)
-Marges: Tots 20 mm (el marge modificable és l'inferiror.)
-Medianil: 5 mm
-Interliniat: 11pt
-Pàgines oposades
Amb tot això ja podem començar a treballar:
1. AVERIGUAR EL TAMANY DE PÀGINA
Necesitem saber quant mesuren els costats de la pàgina, pero nomès tenim el costat petit, a partir d'això podrem averiguar el costat gran.
-Necessitem: Fromat de paper + la mida d'un costat (en aquest cas el petit)
Ara farem una regla de tres amb la mida que tenim y la proporciò (5:7), suposant que 5 equival a 200mm, 7 equivaldrà a X, el costat gran de la pàgina, el resultat ens dona 280mm.
Soluciò del pas 1: Mida de la pàgina: 200x280mm
2. AVERIGUAR EL TAMANY INICIAL DE LA CAIXA
Ara que ja tenim les mides de la pàgina podem mesurar la caixa, o sigui la part on hi anirà tot el contingut.
-Necessitem: Marges + Mida de la pàgina (tosts dos costats)
Per averiguar:
Ample de la caixa: Restem a l'ample de pàgina la suma dels marges laterals: 200-(20+20), el resultat ens dona 180 mm
Alt de la ciaxa: Restem a l'alt de la pàgina la suma dels marges inferior i superior: 280-(20+20), el resultat ens dona 240 mm.
Soluciò del pas 2: Tamany inicial de la caixa: 180x240mm
I dic tamany inicial, peruqe després l'alt de la caixa disminurà, o sigui, encara no es definitiu, pero ho necesitem per fer els següents càlculs.
3. AVERIGUAR QUANTES LINIES HI CABEN A LA CAIXA
-Necessitem: Tamany de la caixa (alt) + Interliniat
Primer de tot ens cal trobar una unitat de mesura comuna entre entre els dos factors per aixì poder calcular, per tant passarem els pt de l'interliniat a mm.
1pt = 0,353 mm
11pt = 3'883 mm
Amb això sabem que una linia ens mesura 3,883 mm,ara la pregunta és:
Quantes linies d'aquestes hi caben en una caixa de 240 mm d'alt?
240:3,883= 61,808 linies.
Sempre hem d'arrodonir el resultat de lin ies a la unitat, menjant-nos uns decimals. Per tant ens quedem amb 61 linies.
Soluciò del pas 3: Linies que hi caben a la caixa inicial: 61 linies
4. AVERIGUAR NOU ALT DE LA CAIXA I NOU MARGE INFERIOR
Ara si multpliquem les 61 linies per la mida de cada 1 d'elles (3,883mm), per tal de invertir l'ùltim càlcul i tornar a aconseguir l'alt de caixa, veurem que l'alt ja ha canviat, lògicament, això es deu a l'arrodoniment que hem fet a l'anterior càlcul, on hem trets decimals.
61 x 3,883= 236' 863mm
Ara mesurem el nou marge inferior, per això restem l'alt de pàgin menys el nou alt de caixa, i el resultat d'això li restem el marge superior:
280-236'863= 43,137mm => 43,137-20= 23,137mm
Soluciò del pas 4: Nou alt de caixa=236,863 mm Nou marge infeior= 23,137mm
Encara no tenim l'alt de caixa definitiu i llavors tampoc tenim el marge inferior .
5. CALCULAR MÒDULS
Ara averigüarem el repartiment de linies per bloc, o sigui cuantes linies per bloc.
HEM DE TENIR EN COMPTE ELS ESPAIS ENTRE BLOCS!!!
-Necessitem: nº linies + nº blocs (alt) + nº d'espais entre blocs (alt)
Si tenim 8 blocs d'alt, llavors els espais que hi han entre aquests són 7.
Quantes lnies hi caben en cada bloc?
Restem el nombre d'espais al nombre linies:
61 linies -7 espais = 54 lnies
Tenim 54 lnies per repartir entre els blocs.
54 lnies : 8 blocs= 6,75
Recordem que hem de restar els decimals, llavors ens queden 6 lnies per bloc.
Solució del pas 5: 6 linies per bloc
Aquesta última acció altera de nou l'alt de la caixa.
6. MARGE INFERIOR I ALT DE CAIXA DEFINITIUS
Aquest és ja l'ùltim pas, simplement hem de multiplicar el nº de linies que tenim en cada bloc per el nombre de blocs per alt que tenim i sumar els espais restants.
6*8= 48 48+7=55
Tenim un total de 55 lnies.
Ara ho multipliquem per l'internliniat per tal d'obtenir el nou alt de caixa.
55*3,883=213'565
Nou alt de caixa= 213,565 mm
Ara, calculem el nou marge inferior:
280-20-213,565= 46, 435 mm
Solució del pas 6:
Alt de caixa definitiu: 213,565 mm
Marge inferior definitiu: 46, 435 mm
Una retìcula es pot fer de dues formes:
-A ull ( no recomanable)
- Amb una sèrie de càlculs i passos. (D'això tracta le'entrada)
Resum dels pasos per fer una retìcula.
1.Buscar proporciò.
2.Distribuir bloc de text i marges.
3.Distribuciò o reiculaciò de la caixa de text.
Ara com a exercici, farem una retìcula amb les següents caracter`sitiques inicials:
-Format de paper: UNE (5:7)
-24 camps reticulars (3 columnes, 8 camps)
-Costat petit del paper: 20 cm. (el gran l'hem d'averiguar)
-Marges: Tots 20 mm (el marge modificable és l'inferiror.)
-Medianil: 5 mm
-Interliniat: 11pt
-Pàgines oposades
Amb tot això ja podem començar a treballar:
1. AVERIGUAR EL TAMANY DE PÀGINA
Necesitem saber quant mesuren els costats de la pàgina, pero nomès tenim el costat petit, a partir d'això podrem averiguar el costat gran.
-Necessitem: Fromat de paper + la mida d'un costat (en aquest cas el petit)
Ara farem una regla de tres amb la mida que tenim y la proporciò (5:7), suposant que 5 equival a 200mm, 7 equivaldrà a X, el costat gran de la pàgina, el resultat ens dona 280mm.
Soluciò del pas 1: Mida de la pàgina: 200x280mm
2. AVERIGUAR EL TAMANY INICIAL DE LA CAIXA
Ara que ja tenim les mides de la pàgina podem mesurar la caixa, o sigui la part on hi anirà tot el contingut.
-Necessitem: Marges + Mida de la pàgina (tosts dos costats)
Per averiguar:
Ample de la caixa: Restem a l'ample de pàgina la suma dels marges laterals: 200-(20+20), el resultat ens dona 180 mm
Alt de la ciaxa: Restem a l'alt de la pàgina la suma dels marges inferior i superior: 280-(20+20), el resultat ens dona 240 mm.
Soluciò del pas 2: Tamany inicial de la caixa: 180x240mm
I dic tamany inicial, peruqe després l'alt de la caixa disminurà, o sigui, encara no es definitiu, pero ho necesitem per fer els següents càlculs.
3. AVERIGUAR QUANTES LINIES HI CABEN A LA CAIXA
-Necessitem: Tamany de la caixa (alt) + Interliniat
Primer de tot ens cal trobar una unitat de mesura comuna entre entre els dos factors per aixì poder calcular, per tant passarem els pt de l'interliniat a mm.
1pt = 0,353 mm
11pt = 3'883 mm
Amb això sabem que una linia ens mesura 3,883 mm,ara la pregunta és:
Quantes linies d'aquestes hi caben en una caixa de 240 mm d'alt?
240:3,883= 61,808 linies.
Sempre hem d'arrodonir el resultat de lin ies a la unitat, menjant-nos uns decimals. Per tant ens quedem amb 61 linies.
Soluciò del pas 3: Linies que hi caben a la caixa inicial: 61 linies
4. AVERIGUAR NOU ALT DE LA CAIXA I NOU MARGE INFERIOR
Ara si multpliquem les 61 linies per la mida de cada 1 d'elles (3,883mm), per tal de invertir l'ùltim càlcul i tornar a aconseguir l'alt de caixa, veurem que l'alt ja ha canviat, lògicament, això es deu a l'arrodoniment que hem fet a l'anterior càlcul, on hem trets decimals.
61 x 3,883= 236' 863mm
Ara mesurem el nou marge inferior, per això restem l'alt de pàgin menys el nou alt de caixa, i el resultat d'això li restem el marge superior:
280-236'863= 43,137mm => 43,137-20= 23,137mm
Soluciò del pas 4: Nou alt de caixa=236,863 mm Nou marge infeior= 23,137mm
Encara no tenim l'alt de caixa definitiu i llavors tampoc tenim el marge inferior .
5. CALCULAR MÒDULS
Ara averigüarem el repartiment de linies per bloc, o sigui cuantes linies per bloc.
HEM DE TENIR EN COMPTE ELS ESPAIS ENTRE BLOCS!!!
-Necessitem: nº linies + nº blocs (alt) + nº d'espais entre blocs (alt)
Si tenim 8 blocs d'alt, llavors els espais que hi han entre aquests són 7.
Quantes lnies hi caben en cada bloc?
Restem el nombre d'espais al nombre linies:
61 linies -7 espais = 54 lnies
Tenim 54 lnies per repartir entre els blocs.
54 lnies : 8 blocs= 6,75
Recordem que hem de restar els decimals, llavors ens queden 6 lnies per bloc.
Solució del pas 5: 6 linies per bloc
Aquesta última acció altera de nou l'alt de la caixa.
6. MARGE INFERIOR I ALT DE CAIXA DEFINITIUS
Aquest és ja l'ùltim pas, simplement hem de multiplicar el nº de linies que tenim en cada bloc per el nombre de blocs per alt que tenim i sumar els espais restants.
6*8= 48 48+7=55
Tenim un total de 55 lnies.
Ara ho multipliquem per l'internliniat per tal d'obtenir el nou alt de caixa.
55*3,883=213'565
Nou alt de caixa= 213,565 mm
Ara, calculem el nou marge inferior:
280-20-213,565= 46, 435 mm
Solució del pas 6:
Alt de caixa definitiu: 213,565 mm
Marge inferior definitiu: 46, 435 mm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)