La meva font i jo

A crédit 2 ens han ensenyat a crear la nostra própia font per a l'ordinador. La meva es diu Caothica, i la meva intenció era poder-la classificar dintre el grup d'egipcies en la classificació de thibaudeau. Pero bé, uns petits problemes técnics .. ehem.. de temps.. van fer que tingui que ser classificada com a fantasía.

Explicar-he com va ser el process de creació de la font.

1. En un full de paper preparat amb caselles de linies (base,asecendent,descendent i tot aixo), hi escric ja cada un dels caracters a la seva casella ja amb el seu disseny que jo vulgui posar-li.

2. Un cop acabada la tasca del full s'escaneja.

3. Exportem el document a un programa de disseny vectorial (freehand o Illustartor) i el coloquem en una capa de fons.

4.En una capa nova comencem a traçar els carácters. (Molt imporatnt, els traçats han de ser tancats!!!)

5. Si ho hem fet a Freehand ho pasem a Illustrator un cop acabat el punt 4.

6. Obrim un document que vaig perdre (:p el vaig llençar).

7. Agafem el document o tenim els caràcters, copiem una lletra i l'enganxem i l'ajustem al segon document. (el segon document eren unes guies de caracter( linia base, majuscula, minuscula, ascendent, descendent)

8. Un cop ajustat copiem el carácter i l'enganxem al fontlab, en el seu lloc corresponent (la A amb la A, mooolt bé)

9. Fem el mateix amb tots el carácters.

10. Un cop passat tot al fontlab, guardem (jo recomano guardar cada 5 minuts, és fàcil, Ctrl+S, amb aquest simple moviment de mans salveu molt).

11.... No recordo que venia ara.. o sigui no recordo el nom exacte de la següent opció per convertir a font i donar-li un nom. Demà ho miro a classe i punt.

Anatomia de les fonts.

Les lletres es componen de:

- Altura de les majúscules. (només en majúscules)

- Altura x: La altura de les minúscules, descartant ascendents i descendents.

Com podem veure totes dues es disposen sobre la lnia b, que es la linia base, pero la de caixa alta acaba en la linia m, que és la de les majúscules o de caixa alta i la minúscula acaba en la línia x, que és la linia de les minúscules. S'ha de tenir en compte que totes dues dues pertanyen a la mateixa font i tenen el mateix cos.

-Asta descendent: És una asta de les minúscules que parteix de la linia base cap avall.

-Asta ascendent: Al contrari de la descendent sobrepassa la línia x cap amunt. També és un component de les minúscules.

Bé, aqui abans m'he precipitat amb les línies d y a, com podem veure en aquesta font la linia a (ascendent) prácticament coincideix amb la línia m. La línia d és la que indica on reposa l'asta descendent.

Anell

És la corva tancada que tenen algunes lletres.

Asta transversal

És una asta que travessa la lletra o carácter, n'hi han de dos tipus:

Barra: No podem veure els seus extrems, ja és com tancada, és el cas de la lletra A.

Travessany: Travessa de la lletra de manera que els seus extrems serán visbles, és el cas de la t.

Conceptes básics de la TIPOMETRIA

Les lletres tenen també unes mides determinades, pero diferents a les coneixem.
Generalment en els programes d'ordinador trobarem un tipus de mida anglosaxona: la pica.
Aqui poso una llista d'equivalències tant de les piques com de cíceros (mida europea):

1 pica(1p)= 4,217 mm.
1 punt de pica(pp)= 0'351mm.
(1pica equival a 12 punts de pica).

1 cícero(1c)= 4,512 mm.
1 punt didot(1pd)= 0,376mm.
(1 cícero equival a 12 punts didot).

Aquestes mides les utilitzarem no tan sols per calcular els grafismes sinó els contragrafismes que prenen també una gran importancia. Alguns d'aquests contragrafismes son l'interlineat o les sangries.

Els interlineats van de linia base a linia base.

História de l'escriptura

1. Amb branca i al terra:
Fa milers d'anys l'home, veient que la branca deixava senyal al terra o al fang, va decidir utilitzar auqest mateix fet per deixar un "rastre", una manera d'expressar de que havia estast allá. Fins llavors, l'única forma de comunicació de l'ésser humà havia estat amb gestos i sons. així que aquell va ser el primer concepte d'escriptura. Fer senyals al terra o al fang amb una branca.

2. Arcilla i pintures rupestres

L'escriptura va ser molt utilitzada, servia per comptabilitzar, recordar fets, i un munt de coses més. L'ésser humá es servia d'arcilla i un pal per escriure. També se servia de greix animal i pigments per fer les famoses pintures rupestres, que normalment el que dibuixava a part de les famoses escenes de caça, era també el que veia desde la posició on dibuixava, per exemple, un animal que es quedava pasturant a les afores de la cova, representava el que veia.

3. Format portàtil: les tabletes d'arcilla.

Va ser el primer format portàtil d'escriptura i a més el predecesor del llibre, que se li assembla molt en forma d'us (i resulta que estem paralant d'un objecte e fa milers i milers d'anys, ara ve el E-book dels nassos i ho substitueix, el problema d'avui dia es que sembla que hem d'incloure un circuit eléctric a tot, sense cap necessitat), era un petit llibret sense pàgines, que l'obries i tenies una placa placa d'acilla en la que escribies, t'empotves l'escrit amb tu, i amés era reutilitzable, ja que podies esborra el gràfic o missatge amb fricció.

EGIPCIS

Van ser els primers en utillitzar símbols combiants. Al principi cada dibuix representava l'objecte en si, pero amb el temps van passar per representar idees.

La superficie utilitzada era la pedra, i van pensar en alguna cosa més fàcil, i va surgir el papir.
El papir, predecesor del paper, vnia d'una planta anomenada papir, que creixia a la vora del riu Nil, la seva preparació no era gens complexa i oferia millor manipulació que la pedra. També va apareixer el pincell, que en aquella época era un tros de jonc mastegat per un extrem.
La tinta era una barreja de sutge i aigua.
actuaalment es poden traduir els escrits egipcis gracies a la pedra roseta, que es una pedra amb escrits egipcis amb una traduccio dels grecs inclosa. Coneixent l'escrit grec es va poder estudiar l'escrit egipci.

Breu explicació de l'evolució dels caràcters.

Com ja s'ha dit abans l'escriptura va ser una eina utilitzada per comptabilitzar entre d'altres coses, aixi doncs amb el creixement e la cultura de l'ésser humà va creixer el comerç, que es va anar expandint, i eels simbols representants utilitzats en l'escriptura més antiga es van anar simplificant a base de tant utilitzar-los, un exemple és el cap de bou, que es va anar transformant fins a converti-se en la ara coneguda com a lletra A.

Unitat 6: Manteniment básic

Penjaments de programes o ordinador.

Segur que moltes vegades hem trobat el cas de que estem tranquilament a l'ordinador i de sobte comença a anar lent el programa o directament s'ens queda la imatge "congelada" (vol dir que s'ens queda totalment quieta que no s'ens mou). Molt segur que si mirem la barra superior, al costat del nom del prgrama trobarem que hi posa (No responde), tot aixó vol dir que s'ens ha penjat el programa.
Només podem fer una cosa, sortir del programa, pero com? si está penjat i no podem donar-li a la icona x de sortir. Tenim diverses solucions.

a) La cutre patatera:Premer uns segons el botó d'encendre/apagar ordinador. Aquesta hem de procurar no fer-la servir MAI. L'ordinador hem de procurar no apagar-lo per aquest sistema o ens el carregarem.
b) Forzar salida desde el Doc. (only for Mac)
c) Cmd +opcio +esc =>Forzar salida. (per a mac)
    Ctrl+Alt+Suprimir=> Finalizar tarea. (per a PC)
d) Monitor de actividad (only for Mac)

Recordem que la a es la que hem de procurar no fer servir mai, només en cas de que les opcions b, c i d no funcionin. També afegeixo una opció més cutre patatera bestia i animal: Desendollar l'ordinador,  aquesta es la MAI sota CAP circumstáncia farem servir. MAI  de la vida. Si l'ordinador no s'apga per cap de les opcions a, b, c o d llavors el que farem es avisar a un exorcista que ens revisi l'ordinador.

també podem trobar el cas de que la lentitud o "congelació" de la imatge no vingui en un sol programa, sinó en tot l'ordinadr en general, llavors, logicament que es una penjament de l'ordinador. Solucions possibles:

Reiniciar de dues maneres posibles (3 si contem la cutre patatera bestia animal de desendollar):

a) Donar l'ordre de reiniciar

b) Es posible que el penjament ens impedeixi que "a" funcioni, llavors l'opció "b" és premer uns segons el botó d'encendre/apagar ordinador, deixar-lo uns segons apagat i tornar a encendre.
Peró si el problema segueix llavors anirem a Utilidad de discos
 Podem desfragmentar el disc, triga bastant en desfragmentra-se sobretot si no desfragmentem freqüentment.

Que és la desfragmentació?

Al disc dur sempre li estem afegint i esborrant informació, de manera constant, llavors el que pasa es que es creen petits espais memoria que no s'utilitza, aquests espais deuen ser d equantitas de memória insgnificants pero que sumats poden ser bastant. Un exemple sencill d'explicar-ho és amb una metafora, nosaltres anem a comprar i de canvi ens donen 5 centims, després en trobem 1 més per el carre que segur que no agafem perque es una quantitat insignificant, després per casa doncs damunt d'un moble en tenim 2 o 3 més etc etc. La questió es que, si els agafem tots que están cadascún per una banda i els ajuntem doncs podem tenir ja 1 € potser, que de ben segur que ja no menysprearem, doncs en aixó es basa la desfragmentació, en agafar petits fragments de memória, en desfragemntar-los i convertir-los en alguna cosa més "sólida" com 1gb, o en el meu cas 20Gb que es bastant, ja que el meu disc dur es de tans sols 149 miserables gb (que pasa? els ordinadors d'ara venen amb un disc dur de 1tb)

Esborrar, reparar o formatejar
Desde Utilidad de discos es fa la partició de discos, amb la que només per exemple podrem borrar, formatejar o reparar una part del disc si hi volem.

Altra manera es prevenir o cuidar l' ordinador, com diuen "Més val prevenir que curar"
Per la pantalla fem servir un salvapantalla que s'activi als 10 minuts, i si sabem que no utilitzarem l'ordinador en la próxima mitja hora, l'apaguem.
No deixarlo ences a l'hora del pati o quan marxem.
No girar la pantalla, o fer-ho lo menys possible.
No tocar gaire pantalla.
etc etc

Si la pantalla es pasa molta estona mostrant una mateixa imatge s'espatallará, per aixo están aquests salvapantalles tan xulos, que fan que la pantalla en cas de no ser usat l'ordinador mostri una imatge en moviment i no s'estigui cremant. En Mac és mes urgent el tema aquest del salvapantalles, ja que l'ordinador es troba a la pantalla, i si s'espatlla la pantalla pot perjudicar l'ordinador i llavors l'hem cagat, ja que no és el mateix comprar una pantalla, que comprar un ordinador.

Sistemes d'emmagatzematge

Cinta perforada o Disquet: Estructura:  peça circular de material magnetic fi i flexible protegit per una carcassa cuadrada.


-160kb (vaya porqueriaaaaaaaaaa)

-1,4 MB

Zip: 30.000 ptes, 100mb (vaya timo) era la revolucio(si claro)i era un tocho.

Mac treu un nou model mes xulo de formes redondajdes de 250mb. Mac sempre davanter a nivell tecnologic i estetic.

A partir del mac de colors es podia treure el disquet de la disquetera sense necessitat de corrent gràcies a un petit forat, que amb un clip feia contacte fisic i treia el disquet de manera mecànica.

CD: (700MB)

El cd grava en circular de dins a fora.

 Cd no regrabable
Si per exemple gravem 600mb de 700mb(cd) els 100mb no son reutilitzables en cas de que...:

-Gravar per sesions
Gravar per sesions 600mb gravats en una sesió.
2ª sesió: el que volguem gracvar que no ocupi mes de 100mb
En mac el programa de grabació es el Toast.


DVD: (4,7gb)
 Per gravar arxius grans que nop caben en el CD.
És por gravar una pelicula original a doblecapa

Emmagatzematge portàtil multimedia:


Raid: (2 tb)
Sistema d' almacenatge que repeteix informaciò.
said: si s' envà la corrent aguanta una estona més, 10min,  per salvar dades.


Memoria USB, "pen drive":

Compatible amb tots el sistemes operatius.


Targetes SD:

Per a  càmares digitals, movils, wii, nintendo DSi...


Minis o normals:

Poden incorprorase a un usb


SSD (64gb)
 Solid State Driver
És un disc dur sense ventilador perque no esta tota l' estona treballant.

 La millor copia de seguretat: DVD o CD, no s'altera, no està conectat a corrent.

UD8: Captació de video i foto

Que bè, ja s'acaba el crèdit1 .. ai aixo no és el que toca...
Aquesta ès ja la penùltima unitat del Crédit 1, i parlarem de càmeres de video i de foto.

Començarem per video, sencillament perque, doncs perque si.

Video:
tenim distins sistemes de video, bé, estic parlant d'uns sistemes antics, aixi que dirè, teniem. Teniem:

PAL: Per a Europa
NTCS: Per a Amèrica i Japó

Es podia configurar en el televisor.

Concepte de destino final:

És una saga de pel·licules en les que un grup de persones están destinats de morir en un sanginari accident, pero una ersona preveu l'accident i uns quants se salven, peró la mort ve a buscar les seves victimes al llarg de la pel·licula, en l'ordre en el que tenien de morir, i van morint de forma esgarrifosa sense que la persona "vident" que es el/la protagonista pugui evitar-ho. Al final tots son morts, Inclós/a el/la prota.

Ai.. que no era aixó?  Es el plantejament que hem de fer a l'hora de capturar video, el seu destí final, no cal una resolució máxima si el video ha d'acabar penjat a la web, pero si si es tracta d'una video, per a pantalla completa en la nostra televisió panoramica.

6é Photoshop: Peres

En aquest Photoshop el que hem fet ha estat donar-li colors distints a les peres de la imatge original, per aixo hem empleat una gestió millorada de les seleccions, com ara guardar-les i modificar-les amb la máscara. Per donar-li aquest efecte de color sentre perdre textura ni ombres o lluminositat, hem reduit l'opacitat del pinzell.