Google Docs

Interessant aplicació que té imitació de programes com word pad, power point o paint, he dir imitació eh? Bueno, a veure que més o menys fan el mateix i s'utilitzen igual però no són el mateix. La part interessant esque ens permet treballar en línia, o sigui, diferents usuaris treballant en un mateix document. Un exemple és la diapositiva de les eleccions 2011, es tot un solo document, a cada persona de classe se li va assignar un partit polític (sense opció a triar) i cadascú va afegir un petit resum amb vídeo spot a la seva pàgina corresponen.


Després va venir la part més interessant, cadascú va tenir que sortir a explicar el seu partit polític. La veritat es que ho trobo una aplicació molt interessant, està molt bé poder fer un treball amb altre gent però cadascú conservant el seu espai vital.

Scribd

Scribd és una pàgina on creant-nos un compte podem compartir publicacions escrites com ara revistes. També ens permet pujar al blogg una aplicació amb opcions de allunyar i apropar vista i tal.

X-Marks

Aquesta és una altra aplicació interessant, és una sincronitzador de navegadors web.
Quan afegim alguna pàgina a "Favoritos", és per que és una pàgina important, que ens interessa, però s'hi obrim un altre navegador web, hem de tornar a b
,uscar la pàgina i afegir-la. O també pot ser que la tinguem en un ordinador, si utilitzem un altre ordinador (ex. casa -classe) també perdem la configuarció que ens agrada. Doncs amb aquest programa això es por sincronitzar, només cal entrar al programa i baixar-se les versions dels navegadors que volem sincronitzar, instal·lar, crear un compte i sincronitzar. Ara anem a l'altre ordinador entrem en el nostre compte i ale!

Google Reader

Google Reader és una aplicació molt útil que t'indica totes les actualitzacions de les teves pàgines web preferides, i en qual pots visualitzar-les allà mateix. Només cal en una pàgina buscar RSS, clicar, copiar el codi i anotar-lo en el Google Reader. A més Google Reader inclou funcuió d'ordenar, classificar i tal.

Per afegir un codi rss només hem de clicar a subscribir i copiar-lo.

Alternative To

Alternative to, ens dona un programa alternatiu per algún sistema operatiu en concret. M'explico millor, si jo tinc un programa de Mac que m'agrada i el vull per a PC, Alternative to em busca o la seva versió PC o diguem que el seu equivalent.

Casats 2: Pràctica 5

Vaaaale, es semblant a la 4 peró amb dues cares ( que crueeeeeel), doncs les he fet a tiro retiro (toma yaaa!), del model A en són 2.000 i del B 4.000, una proporció 1:2. Molt bé perfecte, del model B n'hi ha el doble que del model A. necessitaré 500 plecs (comprovat amb calculadora mental i la de l'ordinador).
Aquest treball es treball de placa, tiro retiro, i de repeticiò.

Casats 2: Pràctica 4

Són dos models de cartes (Model A i Model B). Està a 2+0, per tant a Cara Ùnica. Del model A en vull 750 i del model B 250. Per sort totes dues tenen les mateixes mides. Primer de tot, mirar cuantes cartes caben en el plec, són 4. Després, fer servir la llógica, 750 és tres vegades 250, per tant, per cada targeta del model que coloqui en colocaré 3 del model A. i encara més sencill si només i caben 4 cartes no hauré de fer gaires càlculs més: 3 del model A i una del model B.

Ara cal saber quants plecs necessitaré, fàcil, em baso en la que només n¡hi ha una, o ssigui la de model B, en vull 250, doncs que siguin 250 plecs. Per comprovar multipliquem 250 per 3 (el nombre de model A per plec) i ens resulta 750, que són que necessitem de model A. Fàcil oi?

Doncs bè, aquest és un treball de placa, Cara única, i de repetició.

Casats 2: Pràctica 3

Això ès una revista de 48 pàg., irregular, entren 24 per plec per tant 2 plecs sencers necessito.

Encuadernada a gal·làpago, cara i dors i no és un treball de repeticiò.

Casats 2: Pràctica 2

Són targetes això, a 1+1(una tinta per cada cara), i les he fet a tiro retiro, em sembla recordar que els càlculs inicials em donaven 5 columnes, però per poder fer un tiro retiro en vaig haver de treure una. Penso que ès més rentable perdre una columna de 8 targetes peró estalviar la meitat de formes impressores (en aquest cas només una). Doncs és un treball de placa, tiro retiro i de repeticiò.

Casats 2: Pràctica 1

 -Llibre
-21x21cm
-36 pàg.
-Plec 70x100cm

És un llibre de 36 pàg. pero 2 plecs d'aquests em donen 48 pàg. Per tant 1 plec i mig, el mig plec a tiro retiro.  

-Enquadernat
-Llibre
-1 plec a Cara i dors i l'altre a Tiro retiro (o sigui mig)

Casats 1: Pràctica 5

Doncs bé, si em diu tríptic tancat suposo que són les mides que fa el trìptic quan està tancat, i loa veritat es que aqui ni jo mateixa se que nassos he fet... Maleïda  sigui la meva mandra, maleïda la temptació de fer campana que sempre em supera...Doncs aqui estic, al últim dia de la 1ª evaluaciò recullint els fruits que jo mateixa he sembrat. En fi, és un trìptic, amb un plec n'hi ha prou. ( Si sabès la quantitat de trìptics que necessito...)

Casats 1: Pràctica 4

Aquest és un llibre que no veig que tingui gaire explicació. És regular i necessita 1 plec i mig (aquest mig el farem a tiro retiro)

Casats 1: Pràctica 3

Doncs bé, això és un trìptic, a tiro retiro, a lo vertical podem veure dues linies que tindria que haver marcat amb algún altre color, són les dues línies de plegat del trìptic. En aquest plec ens caben 2 trìptics, els dos fets pel davant i pel darrere i tot aixó a una sola forma impressora (suposant que sigui a 1+1).

Amb un plec ja n'hi ha prou.

Calibre

Uff, doncs com que vaig faltar a classe el dia que ho van explicar no puc dir gran cosa d'aquest programa.

És un programa que serveix per poder llegir documents en un llibre electrònic o també per crear una col.lecció de llibres, còmics etc.

Quan afegeixo un document nou li puc cambiar la portada i guardar-lo com EPUB (suposo que deu ser el format per a llibre electrònic) clicant sobre una icona d'un llibre a la part superior de la pantalla.

És tot el que puc dir.
El dia que tingui diners em compraré un ordinador potent per a videojocs i un llibre elèctrònic, em posarè aquest programa i hi penso ficar tots el llibres de HarryPotter i em descarragarè un munt de mangas i còmics per al llibre electrònic. Quina passada poder tenir en un sol aparell lleugerìssim els meus llibres preferits i munt de sèries de manga ^^. Quina passadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Casats 1: Pràctica 2

Aquest és un casat irregular, o sigui per un costat té un doblegat imparell i per tant asimétric. No pot ser irregular per tots dos costats.

Aixó és galàpago, o sigui, revista. En quant a la revista hem de tenir en compte la paginació en els plecs.

Per exemple una revista de 24 págines (sempre múltiple de 4)composta de 2 plecs (12 págines en cadascún). Per paginar el primer plec el numerem fins a la meitat (6) on hi correspondria colocar-hi un 7 hi coloquem un 19 i anem numerant les págines de 19 cap amunt (fins a 24).

Ara agafem el segon plec i el comencem a numerar desde el nº 7 fins al final(18).

Aixó és així perque aquest 2n plec es col·loca al mig del primer.

Necessita 2 plecs.(48 pàg.)

Casats1: Práctica 1

Aixó és un plec. No és que li faltin pàgines, les que no veiem se suposa que són a l'altra cara.

Aquest és un casat regular, o sigui que és simétric i és d'un llibre de 320 pág. Aquest plec en total té 32 pág. (16 per davant i 16 per darrere).  O sigui que el llibre és composa de 10 plecs.

Les págines impars les he marcat amb 1 i les pars amb 2, aixó és perque les impars quedarán en una cara i les impars a l'altra. Tots els llibres comencen en impar a la dreta.

Casats

En Arts Gràfiques els casats són uns metodes de distribució de plecs. No cal utilitzar dues planxes per imprimir 2 documents. És poden fer en una sola planxa. I 4 i 5 i 30. Els que volguem sempre que:

· Lógicament que capiguin tots al plec. Sense quedar justos ja que s'han de deixar uns petits espais per als traçats.

· Que utilitzin el mateix suport.

· Que utilitzin les mateixes tintes.


Els plecs: Anomenem plec a cada un dels "fulls".

Tiro- Retiro: És un sitema estrátegic de casat per economitzar l'espai.
Per exemple, si volem fer targetons a 1+1, no cal fer una planxa per el davant i una altra per el darrere. Imaginant que només hi cabessin 2 targetes per plec. El que podem fer és: En un costat del plec ficar la cara A i a l'altre la cara B. Tot aixó apoder ser horitzontalment perque sinó seria un tiro-retiro de campana que és una mica més complicat i de procurar evitar-lo. Ara imprimim el full per una cara, el voltegem HORITZONTALMENT i l'imprimim per l'altra cara. I així tenim 2 targetes imprimides havent utilitzat 1 sol plec.

La revista

Un dels treballs que ens ha tocat fet aquest curs és ni més ni menys que... una revista! Aixó si, en grups de 4 persones. La qüestió és cadascún voliem fer un tema diferent, fins que vaig proposar que la revista fos multitema, en genral, oci (videojocs, manga, saló del manga i automovilisme). Després de més d'una hora per triar el nom tots vam estar d'acord amb batejar la revista amb el nom de: "Aixó Mateix".

La veritat és que ho trobat un treball molt complicat, la meva secció (videojocs) tot ho he escrit jo mateixa, de la meva própia experiència, i sempre m'he trobat que tenia que eliminar text per falta d'espai.
Un altre problema que em va sorgir va ser per vincles perduts, o sigui alguna imatge va ser esborrada de l'ordinador, i InDesign no la trobaba. La solució a aixó és empaquetar el document. el que vol dir que l'ordinador et crea una carpeta on s'hi troben tos els arxius vinculats  fonts, guardem aquesta carpeta i el arxiu de InDesign dintre una mateixa carpeta, i ja no ens torna a donar aquest problema.

Altra cosa important es que les imatges a més d'estar vimculades:

-Estiguin en CMYK.
-Format TIFF.
-300ppp.

Desde el menú Imprimir de InDesign crearem un perfil d'impressiò, que després és el que utilitzarem en Imprimir Folleto. Desde aquest menú indicarem que ho imprimim com una revista (ex.: pág primera i última pág juntes, segona i penùltima juntes...).

Altra complicaciò va ser els fulls impressos, Bàsicament, cap al mig de la revista em vaig "menjar" uns elments a sang. Desprès grapar els fulls ja tallats i doblegats i en general disposats com a revista va ser el més sencill, tot i que la portada em va quedar una miqueta avall.


I ara la valoraciò de la revista en si. Doncs bè vaig cometre uns quants errors d'ortografia (la majoria deguts  a un mal teclejament i no a una falta de cultura, que quedi clar).

Desprès la meva germana va llegir la revista (necessitava una opiniò no-professional) i em va dir lo de les faltes i a més a més que em repatria molt.

Conversió CBR, CBR, PDF, ZIP, RAR I EPUB.

EPUB és un format per a llibres electrónics, s'aconsegueix amb el progama Calibre, que en realitat no he acabat d'entendre com funciona per que aquell dia vaig faltar a classe. 

CBR i CBZ són uns format per a llegir cómics per a un programa específic que ara no recordo com es diu. La diferéncia entre CBR i CBZ és que un es comprimeix en zip i l'altre en rar.

PDF es... cal explicar-ho? Bé diguem que és un format universal, en opinio meva penso que tots els ordinadors haurien de tenir adobe PDF.

Zip i rar són dos formats de compressió.

Doncs bé, per passar de PDF a CBZ o CBR doncs només m'ha calgut cambiar la terminació .pdf per . cbz o .cbr. Complicat oi? També he hagut de fer una carpeta amb totes les imatges en jpg. Per fer aixó agafo un amb format zip o rar i el descomprimeixo. Per pasar de jpg a pdf selecciono tots els arxius jpg i els obro amb l'acrobat, llavors el programa ja ens indica que ho obrirá tot en un document. Ens esperem a que ho carregui tot i ho guardem com a PDF.

Formats DIN-A i formats de màquina

Aquest són uns quants dels formats DIN-A. Partint de 0 (equival a 1 m2) anem dividint entre 2 sempre esl costat més gran obtenint aixì un nou format. Per tant tots els formats DIN-A guarden la mateixa proporció entre ells (1: 1'41).

Peró una altra cosa diferent són les mides per a màquina, ja que normalment s'hi fan diverses impressions en un sol full (procurant rendibilitzar temps i planxes). A més hem de tenir en compte alguns espais per a marques, mordasses, tires de control, etc.) Per tant, en molts casos tindrem que encabir formats DIN-A(resultat final) dintre d'algún format de máquina ( fulls que encara 

ha de ser tallat ).

Eleccions 2011

Retícules (la práctica)

m2c502rtirado

Retícules, Cálcul previ

En el segon treball de c5 hem estudiat les retícules, unes estructures imaginaries de l'emmaquetació que ens anirán molt bé a l'hora de dissenyar.

generalment tindrem que fer un conjunt de cálculs sencills abans de crear la retícula a l'ordinador. (Tot ha de quadrar)

Els cálculs es processarán de la següent manera:

- Primer de tot necessitarem les següents dades:

     - Format de la página (5:7, 4:3,...)
     - Almenys la mida d'un dels costats de la página.
     - Mida de marges. ( I quin ha de ser modificable.)
     - Nº de móduls, columnes i medianil.
     - Interlineat.


Els cálculs:

1. Tamany página:
        Si només ens han donat un sol costat l'atre el podem obtenir de la següent manera:

               Ex. Sabem que costat petit = 200, format = 5:7

          El cálcul será una regla de tres en la que:
   
                       200________5
                        X_________7

2. Tamany inicial de la caixa:
          Rep aquest nom perque molt possiblement després el tindrem que modificar.
          Per obtenir auqestes dades:

             -Sumem els marges laterals i el resultat el restem de l'ample de la página.
            - Sumem els marges inferiror i superior i el resultat el restem de la página.

3. Dibuixarem un esquema de com han d'anar els móduls (no és obligatori, pero si MOLT recomanable).


4. Mesurem el tamany de la línia:

    - Passem l'interlineat de punts a mm o cm. de la següent manera:

    - Si 1 punt = 0,35 mm         0,35 x (nª d'interlineat)

5. Mesurar quantitat de linies a la caixa

         Ha de donar nombre enter, en cas de decimal, l'arrodonim cap avall.
         El cálcul será el següent:
         

                 Alt de la caixa

             __________________

               Tamany de la linia

6. Mesurar quantitat de línies per módul:

     Se suposa que hem de saber el nº de móduls d 'alt, i les espais entre móduls, que sempre són 1             menys que el nº de móduls.

Els espais entre módul són d'una línia per tant a la quantitat de línies li restem tantes línies com espais d'entre móduls hi hagin.

Després restem el número resultant entre nª de m´soduls.

7. Mesurar els móduls.
 
       Ample:

Ample de la caixa - suma dels medianils

El que ens resulti de l'anterior cálcul : nºcolumnes.


         Alt:

nº linees per módul x tamany línia.

Ara ens toca reajustar el tamany de la caixa i per tant algún marge.


- Multipliquem el nº de línies (per módul) per el nº de móduls d' alt.

- Li sumem al resultat el nombre d'espais entre módul (recordem que es un menys que el nombre de móduls d'alt).


Ara multipliquem el resultat  per tamany de línia i ens donará el nou alt e la caixa, que ha de ser menys que l'inicial, aixó es deu al fet de que la quantitat de linies s'expressa en nombre enter, i la majoria de vegades ens donará xifres decimals, per tant al arrodonir cap avall, estem restatnt.



Ara restem el tamany de la página menys el marge superior, i el que ens resulti li restem el nou alt de la caixa, i ja tenim el nou marge inferior.

I ja está.





     

                     


                                                         

El codi HUOCLIA

Aquest és el codi Huoclia, fácil de resoldre si sabem interpretar la imatge de dalt. I si no la sabem interpretar dona igual, la explico: Els missatges en Huoclia sempre tenen una lletra sobrant entremig, la lletra és escollida al atzar, no hem seguit cap norma per triar les lletres, la primera que ens ve al cap i ja está. Altres elements com els espais, no existeixen espais en blanc,els espais simples sense cap signe van amb un punt, els signes s'escriuen enganxats a les paraules sense dexar-hi cap espai. Bé, si que hi ha un tipus d'espai, el puntiapart.

La paraula Huoclia significa "Hola", ho veurem si eliminem les lletres  que están en vermell i amb una "X", vaig decidir fer-ho aixi per donar-li un cert misteri, pero havia d'explicar el qué i el com del codi. En principi no hi anava a posar lletres a la imatge, pero vaig decidir fer-ho, prenent d'exemple la primera paraula del meu text, i no sé, em va agardar la paraula "Huoclia", sona exótica,oi? A mi em sona a una paraula d'aquestes exótiques d'alguna civilització remota, no sé... m'agrada molt aquesta paraula, és bonica i tot. Bé a sota hi escric el meu missatge en Huoclia, la veritat es que el meu missatge és bastant estúpid, peró que hi farem.


Missatge de Rosa:

HUOCLIA·PHARNUOCLIIS:

MOE·VOODI·A·ROEGIR·PHOUCKO·DOE·VAOTSSOMTURROUS.
LLA·RAOKSPA·EOS·LOA·MCEUJOOTR.VCIOVUA·LAA·RCOSSIA(LOA·VWAICRA)
EOS·BARTOLMMA,VRICVLA·AHGOM·2.

m2c501rtirado

m2c501rtirado

Serigrafia

Un altre sistema d'impressió del qual jo mateixa he fet més práctica que teoria.

La paraula "Serigrafia" significa dibuix en seda(seri(seda)+grafia( que denomina dibuix), avui en dia ja no es treballa en seda igualment pero ha agafat aquest nom perque antigament, la seva forma impressora, la pantalla estava feta de fils de seda, ara ja s'utilitzen altres materials més asequibles.

La pantalla (1)

La resolució de la pantalla es conta en fils/polsada, i no és més que una taula de fils entrecreuats molt tensats, on entre els seus fins buits hi traspassará la tinta, per tant com més fils/polsada, més petits els espais, llavors més petits els puntas, més detall i aixo vol dir que més resolució. Queda clar, no?

Com preparo la pantalla?

Primer de tot cubrirem la pantalla amb emulsió, i l'assequerem to aixó sense exposar-la a la llum, ja que s'ens podria revelar.(2)

Després hi aplicarem sobre la pantalla el fotolit que conté la imatge, el fixarem a la pantalla i ficarem tos dos a la insoladora.(3)

A la part trasparent del fotolit hi passa la llum i l'emulsió fotosensible de la pantalla s'endurirá per aquella zona on hi toqui la llum.

Enseguida li treurem el fotolit, i li donarem un cop d'aigua a la pantalla, fent desapareixer l'emulsió no endurida, i finalment llesta la pantalla per a imrpimir.(4)

Per a imprimir utilitzarem el carrussel, el qual havia que fer un posicionament previ del qual era molt complicat i no m'en recordo. Fixem la pantalla al carrusel i a imprimir.

Rotogravat (Falta esquema)

El sistema més car i costós, s'ha d' utilitzar per a impressions molt nombroses, si no ens surt car.

La seva forma impressora és un cilindre de coure en relleu. És un sistema d'impressió directa.

La seva maquinària és enorme, els enormes cilindres de coure, es poden regenerar amb un sistema d'electrólisi que va acompanyat d'un posterior pulit. El cilindre va girant mig sumergit en la tinta (tóxica) i en la part superior hi te una cuxilla molt afilada que teu tota la tinta sobrant, només deixant tinta als alveols, i després passa ja al paper.

Respecte a l'òfset, el rotogravat té més velocitat de treball, més qualitat (tot i que la de l'òfset va a l'alça), pero sobretot, dona per a moltíssima més quantitat. Aixó si, és més car.

Flexografia

La flexografia es un altre sistema d'impressió. És directe, ja que la seva forma impressora (el fotopolímer) si que té un contacte directe amb suport d'impressió. Utilitza tintes líquides i s'utilitza per a suports no absorbents o no porosos, ja que les tintes s'asequen per evaporació.

A la figura nº1, tenim un sencill esquema de com funciona el sistema d'impressió flexográfic.

Está format per 4 cilindres:

1. L'entintador: S'mpregna de tinta i la pasa al cilindre anilox.

2. Anilox: La seva funció és la de regular el fluxe de tinta. La seva superfície está formada per petites cel·les, i disposa d'una racleta que treu la tinta que sobresurt de les cel·les. Com més petites les cel·les, més liniatura.

3. Portaclixés: Aqui es troba enrotllat al voltant del cilindre el fotopolímer, i el grafisme d'aquest queda mullat per la tinta, la qual el cilindre anilox ja s'ha encarregat de regular el fluxe.

4. Cilindre d'mpressió: Aqui és on és troba el suport, generalment en felxografía hi trobarem impressió rotativa, mentre que la offset és molt més comú el plec.

Hi han diferents tipus d'impressora de flexografía segons la disposició dels cilindres.

OFFSET

Offset és un sistema d'impressió indirecte, o sigui que la forma impressora no té un contacte directe amb el suport a imprimir, sinó que par un cilindre abans.

El sistema d'impressió offset está format generalment de tres cilindres (fig.1) cada cos: el primer on anirá la planxa, el segon un intermig entre el primer i el segon, i el tercer on anirá desplaçant-se el suport.

El primer cilindre transfereix la "informació al segon cilindre de la seguent manera.(fig.2):

1. Coloquem la planxa en el primer cilindre, la imatge de la planxa está feta d'una emulsió greixosa.

2. La planxa rep aigua, el grafisme al ser greixós repel·lirá l'aigua, amb el que només ens quedará mullat el contragrafisme.

3. Després la planxa rep tinta, l'aigua repel la tinta, amb lo qual només ens quedará entintat el grafisme, ja está sec.

Llavors el segon cilindre queda "tacat" amb la imatge del primer, i aquest ho tarnmet´ra al suport.

Les mordasses(fig. 3) són unes petites peces colocades al primer cilindre que ens servirán per subjectar la planxa. A la planxa s'hi haurán de deixar unas marges, un espai que les mordesses taparán i per tant no hi haurá impressió en aquella zona.

Cada una de les composicions de cilindres s'anomena cos, i en principi s'ha d'utilitzar un cos per tinta, aixó ens dona una feina molt més rápida i a més s'hi s'utilitsecin varies tintes per un solo cos, es tindrien que netejar els cilindres cada cop que cambiessim de tinta.

Una impressió en cuatricromia per les dues cares s'anomena 4+4, i es pot de dues maneres:

-Utilitzant 8 planches.

- A "tiro/retiro", Utilitzant quatre planxes emulsionades pel davant i pel darrere, i girant-les quan toqui.

Wuala

Aquesta es la primera entrada que faig oficialment a segon. Avui parlarem de WUALA

Que es Wuala?

Un programa via internet que ens ofereix un plus de memória virtual, el que vull dir es que podrem guardar carpetes, arxius i documents en Internet, en el nostre compte de

Wuala.

Podem sincronitzar una carpeta de Wuala amb una del nostre ordinador, amb que cada cop que es produeixi un canvi a la carpeta de l'ordinador aquest canvi s'efectuará en el Wuala.

Aixi doncs si vull enportarme apunts o feina a casa, no cal guardar-ho al pendrive, després buscar el pendrive a la motxilla i pasar les dades, Només cal guardar-ho a la carpeta de l'ordinador sincronitzada amb Wuala, i al arribar a casa entro al Wuala i ho agafo. Interesant oi?

Resumint, que podré tenir fácil accés a la meva carpeta de classe desde casa.

Per sincronitzar una carpeta, primer en crearem una al Wuala (recomanable que porti el mateix nom que la carpeta a sincroinitzar), la seleccionem i després: Archivo, Sincrinizar con este ordenador, escollim la carpeta de l'ordinador i ja está.

Compartir

Wuala també ofereix la possbilitat de compartir tot el que pujo, bé, només el que jo vulgui compartir.

Només he d'afegir persones amb les que podré compartir el meu contingut de Wuala de la mateixa manera que jo podré descarregar el seu contingut.

A més afegir gent a dona bonificacions de capacitat de memória.Les carpetes i els documents els podem compartir amb els nostres contactes de Wuala.

Només cal fer click amb botó dret sobre el que volem compartir i indicar si volem compartir-ho amb algú en concret, volem que sigui privat, compartir-ho amb tothom, etc etc etc

Convidar gent

Com ja he dit abans, el fet d'afegir gent al Wuala suposa una bonificació de memória Wuala. Per afegir gent que no tingui compte de Wuala és: Archivo> Invitar Gente Conocida, ens surtirá una finestreta on escriurem el correu de la persona que volem convidar, i aixó se suposa que ens donará la bonificació.

Ja m'he descarregat el wuala a l'ordinador de casa i he estat fent proves, la veritat l'he trobat molt i molt útil, ja que tinc la carpeta principal de classe sincronitzada amb el Wuala. Es que l'any passat procurava sincronitzar manualment aquesta carpeta amb el pendrive, i era una feinada, fer dues copies i tota la pesca. Encara aixi de tant en tant estaria bé fer copies al pendrive, per si de cas. Mai no es tenen prous cópies.

He creat un document de prova i l'he guardat a la carpeta "rtirado.crn", se suposa que tindria que poder-m'ho descarregar després a classe, tot i que el format de document no sigui compatible amb Mac, que importa aixó, aquest només és per comprobar que la via "casa-classe" funciona correctament.

Una nova perspectiva

Les vacances s'acaben ja, i les veritat es que no em sento gaire trista, trobo a faltar molt la meva classe tot i que sé que aquest any será tot molt diferent, será mes complicat suposo... Reconec que tinc una mica de por, pero les meves ganes de tornar son molt majors que aquesta por. Suposo que el que em fa més por es el fet de que de dilluns a divendres no tindre temps per als videojocs, pero el que més por em fa és no saber portar la situació i col·lapsar-me mentalment, si es que a primer ja em vaig col·lapsar, bé, la solució será tenir-ho tot al dia, no acumular feina com vaig fer a primer, que després anava estressada, si tinc que sacrificar els caps de setmana, ho faré... he madurar ja...

Altra cosa que no he de fer es fer campana, mare meva! Com podia fer aquestes coses? A primer feia alguna campaneta, i moltes vegades em buscava excuses per a mi mateixa, per relaxar la meva consciencia, i sempre em perdia alguna cosa important o interessant.

En fi, he de mostrar una actitud bastant diferent a la del curs passat, ja tinc casi 22 anys, pero encara no m'he comportat mai com a una persona adulta em sembla... ja és hora de que ho faci.

Espero que aquestes paraules em donin força per aquells dies en els que em sentiré cansada, estressada o simplement sense ganes de fer res, perque em conec i se que passará, tindré que treure forces d'on sigui.


16 de Desembre de 2011,

Avui acaba la primera evaluació, i la de vegades que he fet campana ja... En fi....Aixó si, la meva actitud a l'empresa és molt més madura.

14 de Setembre del 2012,

Doncs mira aqui estic altre cop, ja que per imbécil vaig suspendre un parell d'assignatures, es clar, no vaig fer res del que em vaig proposar a principis de curs.
Vaif fer campana un munt de vegades, em vaig estressar, no vaig dedicar ni un sol cap de setmana a repassar o passar-me al dia, i a més a classe em distreia molt sovint. Resumint un desastre de curs.

Treball 11 de c2: P i J

Ja he exlicat coma va el P i J, en aquest treball em venien especificats els parámetres.

Com ajuntar págines en una sola de PDF

Ho explicaré desde Quarx, Archivo>Imprimir, en Páginas indiquem les págines que incluirem en el PDF, (ex=2-5) després PDF i allá també indiquem les págines, ens asegurem que la impresora escollida sigui PDF, ho guardem com a Postcript i li donem a Imprimir. Obrim amb Vista previa i ho guardem com a PDF.

Bueno, i si volem afegir una página al PDF (una página nova, no en la página on hem inclós págines) en el Acrobat obrim un dels PDFs i Insertem página.

I ja está.

PyJ: Partició i justificació

Són els parámetres que donarem al nostre text sobre com ha de partir i justificar les paraules, per poder aplicar el PyJ cal entendre els conceptes Kerning(espais entre parells de paraules) i Tracking (espais entre parells de carácters).


Mínim abans, mínim després: és un concepte de partició, i amb aixó el que fem és indicar quants carácaters volem com a mínim abans del guió i quants després.

Espais: Concepte lligat a la justificació, quan apliquem un PyJ indica com es reduiren o amplirán el kerning i el tracking. aquest espais s'apliquen al tracking, al kerning i al pictograma independentment.

-Mínim: el tant per cente de com quedará reduït un kerning, tracking o carácter.

-Óptim: Doncs óptim.

-Máxim: El máxim % que s'ampliará un tracking, kerning o carácter.

Com hem pogut deduir kerning i tracking són contragrafismes.

Com aplicar PyJ en Qurax i en InDesign?

En Quarx a estilos> formatos
Per editar-los: Edición> Especificación de PyJ.

En la casella Separar podem decidir si hi ha partició o no de paraules.

En InDesign: En estilo


PDF: varies págines en , en el menú imprimir i postcript

TREBALL DE C2 12: ESTILS DE PARÁGRAF I DE TEXT

Per fer aquest treball he hagut de crear uns quants estils, el document ja em venia fet excepte l'estil de parágraf i text. era pobre, soso, lleig.....

Aixi que he tingut que agafar el PDF de mostra i la copia en paper i calcular, interlineats, cos, i tal... crear uns estils a partir d'allá, i aplicar-los a la seva part de text corresponent. Bueno, en realitat eren dues págines eh?

Estils i pagines mestre: un mon més simple i fácil

Págines mestre

Tant les págines mestre com els estils serveixen per fer una maquetació amb unes caracteristiques determinades.

·Página mestre: Per repetir una página amb unes caracteritiques determinades:

-Caixes de text (o almenys en Indesign ens marcará on ha d'anar la caixa de text, en tot cas en la página mestre no s'inclourá el text, aixó ho farem en estils de paragraf i estil de lletra (Indesing te l'estil de lletra en paragraf ja, pero Quarx no)

- Contragrafismes: Mare meva , el que no es veu la de problemes que pot donar, avui en la práctica tenia uns estils configurats emb sangria de primera linia i espai d'ultima linia, i m'han complicat la vida. Com a minim els grafismes son més visibles.

-Imatges, i, si també text, pero haurá de ser text que s'hagi de repetir en cada página, per exemple en els llibres de lectura, a dalt normalment s'hic troba el nom de l'autor/a del llibre, aquesta mena de text si que s' hi val.

- Altres elements suposo.

El quadre de Págines en Quarx i Indesing es bastant semblant, en tots dos sempre treballarem l'estil a realitzar en el superior, i en els dos d'aval hi anirem posant págines i arratrarem desde el quadre de dalt l'estil que volem cap a la pagina desitjada.


Págines(foliació, tecnicament): És un elment que anirá comptant página a página, per tant no es repetirá, sinó que a cada página li sortira el numero corresponent. en Indesign era texto.. i no recordo que més (ha ho miraré, no tinc Indesgn a casa) ah.. ja recoprdo per posar el numero de página crec que era texto>Insertar caracter especial... vaja no recordo gaire be.. que farem... ja ho miraré demá a clase. Després podem fer que per exemple, no comenci a la página 1, sinó a la página 9 com a la práctica, alló també s'aconseguia en Indesign desde texto> no m'en recordo> ja ho miraré.



Estils de paragrafs

M'agrada aquesta opció, si senyor, no se perque no me la van explicar abans, una lantilla amb les caracteristique propies de text, tipus, interlineat, cos, i contragrafismes, els hi donem les seves carcateristiques en el cuadre de paragraf i el guerdem amb el nom que volguem (jo normalment li poso nom del que representará: text, titol, numero).
El nom no el deixa modificar si modifiquem el parrafo básico, mes ens val donar a l'opcio nuevo estilo de párrafo, un cop guardat s'ens afegeix a la llista, llavors seleccionem el text que volem modificar i un click sobre el nostre paragraf. ATENCIÓ: Si quan seleccionem text al costat del tipus de parágraf ens surt una creu, significa que aquell text está fet amb aquell estil peró alguna caracteristica no es la mateixa de l'estil, la solució és anar seleccioant trossos del text a veure on s'ha produit el problema i un cop trobat tornem a asignar-li l'estil (sinó l' Emiliano no esn deixará entregar la práctica i ens posará un zero patatero).

Estil basat en...

Podem tenir estils semblants, per aixó quan ja tinguem un de fet, no partirem de zero, ens basarem en aquell estil al que s'assembla el nou estil i a partir d'aqui farem les modificacions corresponents i tal.

En Quarx com ja he dit abans tenim un estil de paragraf i un altre de lletra, bé, podem basar-nos un en l'altre.


En estils també entren els famosos PyJ (partició i justificació) d'aixo en parlaré en una altra entrada, el dia que ho van explicar vaig faltar a classe (mai aprenc, sempre m'arrepentreixo de faltar)

IMPORTANT :En InDesign si en parágraf tenim dos estils diferent utilitzar estil de carácter (vaig tenir una mala experíéncia, intentant posar dos estils diferents en un parágraf, quan aplicava l'estil a la part de text que volia s'em cambiava tot, em va donar un ataca de nervis, fins que vaig entendre el que passava, tenia un estil de parágraf, i per aixó em canviava tot el parágraf.)

Treball 06 de crédit 02 LoremIpsum (Apicto)

El nom el rep per el text fals que en l'oroginal comença amb les paraules Lorem Ipsum. ¿Que és un text fals? És un text de prova que vé en els progarmes de maquetació per fer proves o aprenetatge, o sigui quan no disposem d'un text.

La qüestió es que surt un text a l'atzar, vaig intentar unes quantes vegades que surtís el Lorem Ipsum ,pero em vaig conformar amb aquest.

El text está posat en un quadre al que li he baixat l'opacitat(blanc) sobre un fons degradat. la imatge original no era rodona, l'he ficat dintre una figura rodona de imatge. i l'hi he ficat un efecte d'ombra.

Y yatá.

Treball 05 de crédit 2 Tipus de párrafs

Aqui hi han els difrents tipus de párrafs, molts són típics, a la dreta o a l'esquerra( bandera) le centrat o el justificat, amb Indesign et dona opció per a lguns més desde el menú de parraf, alguns els he hagur de retocar jo desde el mateix menú de párraf modificant aspectes com el sangría.
Com que aquesta ja és la tercera entrada que pujo sobre párrfafs no cal que digui res més.

Treball 04 de crédit 2 Comic

UN sencill programa per fer comics, Comic Life, amb les imatges que tens a l'ordinador, composes de la manera més sencilla un comic. Bé, aquest era de prova, no és gaire bo.

Treball 03 de crédit 2 Hivern

Bé, recordo que em vaig pasar una bona estona intentant que el text coincidís amb l'original, a final em vaig rendir, el treball més o menys s'hi asembla a l'original, no es clavat pero s'hi assembla... Les estrelletes les vaig fer amb l'eina ploma, sobre un rectangle al que li vaig posar un degradat (desde el menú de colorejar), em senbla que 2el terra" de la imatge, o sigui, les ratlletes, són simples rectangles de la mateixa amplada que el rectangle "cel", Aquests quadres son tos d'un solo i mateix color.

La font de Hivern i Tipografia venia en la carpeta junt amb l'original. El text em sembla que és importat, també venia llavrs junt amb l'original, bé el que es diu importat no, copiat i enganxat, pero és incorrecte un copia i enganxa, la opció correcte és la d'importar text desde el menú Archivo.

Treball 02 de crédit 2: El ipómetre

Aquest treball exigia més que cap altre estar fet a temps, i a més, ben fet, ja que no és un simple treball sinó una eina de treball que hem utilitzat bastant(i que seguire´utilitzant al llarg de la meva vida), quest treball és un tipómetre, serveix per medir principalment:

-Cos de la lletra
-Interlineat
-Altres aspectes relacionats amb la tipografia



Disposa de varies unitats diferents de mesura:

- Centímetre
- Polsada
- Punt de pica
-Pica
- Cícero


Realitzar aquest treball em va costar una setmana, tot tenia que quedar a la pefecta mesura, un solo punt desplaçat una mica més enllá, em podia costar més que un treball mal fet, en podia costar molts treballs mal fets.

Recordo que vaig començar a posar les ratlletes una a una, fins que em van dir que hi havia una opció que em permetia que amb CTRL+D desplaçar o copiar ratlletes a una mida exacta que jo indiqués.

treball 01 de crédit 2, organitzar figures

En aquest treball s'aprenen concpetes básics d'organitzar figures, les difrents formes d'alineació (figures grises), combinació de figures (figures verdes),, colorejar figures i omplir-les amb una imatge. El menú de colorejar el trobem al costat dret normalment. Per omplir les imatges hem de crear una figura d'imatge desde el menú d'eines básiques.

Treball 00 de C2, Crear la meva propia font

Bé, ja vaig explicar com es feia en una
altra entrada, ara només pujo l'arxiu
escanejat que
després vaig "calcar" amb Freehand.

Classificacions tipogáfiques

Les tipografies es poden classificar de tres maneres:

SEGONS NOVARESE

Les classifica detrminant la serifa del carácter. És pot classificar segons: lapidáries, ornades, medievals, venencianes, egipcies, lineals, tarnsicionals, fantasía, bodonianes i escriptura.

SEGONS THIBAUDEAU

Pren com a criteri l'existencia o inexistencia de la serifa, l forma d'aquesta, i altres aspectes sobre el carácter com ara constrast del traç, o la direcció. Tenim 6 posibles classificacions en Thibaudeau:

Romana antiga: (també coneguda com a Elzeviriana)

-Asta suament modulada. -Serifa triangular i lleugerament cóncava.

Romana moderna:

-Asta uniforme. -Serifa recta i uniforme.

Egipcia:

Molt simple, sense variabilitat de traç i unes serifes molt quadrades o rectangulars.

Pal sec:

Sencilles, de traç homogeni i sense serifa, un exemple és la Sans Seriff (massa obvi no?)

Escrita

Asta modulada, de traç variable, imitan el curs de la má serifes que fan d'enllaça amb altres lletres, variables de traç.

Gótica

(aquesta no ens la van explicar a classe em sembla, per tant no estic segura si forma part de la classificació de Thibaudeau, en tot cas serien 7 les posibles classificacions de Thibaudeau.) -Astes trencades o modulades, o anguloses. -Serifa d'enllaç

Fantasía

Sense normes, tot el que no tingui possible classificació en les anteriors.

SEGONS MAXIMILIEN VOX

Disposa de 4 grans familes:

- Clássiques
- Modernes
- Cal·ligráfiques
- No llatines

S.O.S Ineptitud amb el Quarx?

Un pocs consells i concpetes práctics per a gent inepte amb el Quarx, com jo:


- Abans que res: Medir tamanys físic dosument, segurar-se de font i mida, i interlineat.

-Avall el DIN-A4: Ja no ens basem en DIN-A4, oblidem el fer-ho tot a DIN-A4, cada document tindrá les seves mides i ens hi hem d'adapatar a aquestes.

-Columnes i medianil: Mentre estem creant el document, si veiem que está composat per columnes, indicarem el nombre i el medianil, el medianil és l'espai entre columnes.

- Compte! Punts de pica! Hem de tenir en compte amb que estem mesurant, generalment torbarem punts de pica, que els abreviarem amb pt.

-Dividir un text en columnes. Podem organitzar un text ja escrit, en columnes, en el panell, indiquem el nombre de columnes que volem.

-Si volem importar text d'un altre document no hem de fer un copia pega, hem de donar-li a l'opció Archivo,Obtener texto (Cmd +E).


- Text de prova? Texto falso

- Rejilla Base: Per parangonar el text, o sigui igualr les linees de les columnes. Primer Visualización i posem la rejilla base, després seleccionem tot i Estilos> Formatos, i alineem.

- Vincular Text. Un Mateix tex en dues figures difrents, hem d'utilitzar cuadres de text. Escribim en un, suprem la seva capacitat, i llavors obrim l'altre cuadre de text, i ara amb l'eina vincular texto (en el mateix menú que la de text) toquem el primer quadre i després sobre el segon.

-Figures, afegir un nou color, al simbol de +

-Degradat, en el despelgable en el menú de color.

- Enviar al fons o endavant: Al fons, F5, endavant, May+F5.

- Per alinear els elements el menú principal.

ESQUEMA DELS DIFRENTS TIPUS DE PÁRRAF

TABULACIONS

Les tabulacions són en el text un espai determinat, calculat. En Quarx, accedim a les tabulacions amb Cmd+May+C. En l'opció Posición indicarem on volem la tabulació, peró també tindrem que indicar quin tipus de tabulació volem amb els símbols de fletxetes. Amb la opció Provar podrem visualitzar el resultat sense aplicar-ho.
Segons on quedi alineat el text amb la tabulació podem distingir diferents tipus de tabulació.

En el quadre de l'esquerre podem veure més o menys com funcionen aquests tipus de tabulacions, la línia vermella representa el suposat punt de tabulació. No s'hi aprecia gaire pero en decimal, i ha una coma que está alineada amb la tabulació, aquest tipus de tabulació serveix per alinear els punts i les comes dels nombres. En Quarx ens donará una opció per a comes i una altra per a punts.

PARÁGRAFS

·De bandera:
2 variants: esquerra o dreta. Comencen en el mateix lloc pero acaben diferent.
Com a norma principal: no permet particions de paraules. És aplicable a textos curts com ara subtituls.

·Modern:
Text justificat amb linia curta. Que entenem per text justificat? I per linia curta? El text justificat es aquella que les linies comencen i acaben al mateix lloc. I la linia curta és la la última línia del text que com diu el nom será més curta. Per tant, tenim un text en el qual totes les linies comencen i acaben igual expepte la última línia que comencará en el mateix lloc que les altres peró será més curta.
Permet la partició de paraules (sense abusar).


·Ordinari:
Text justificat amb línia curta i sangría. Que és sangría? És un contragrafisme que trobem a la primera línia de text, resumint, que la primera línia comença més desplaçada cap a la dreta que la resta de les línies. En aquest tipus de parágra la sangría no podrá ser major que la línia curta, a més aquest sangría té una proporció amb l'ample de la columna.



·Justificat:
No cal tornar a explicar el que vol dir justificat, és un text sense sangría ni línia curta, sencillament totes les línies comencen i acaben igual, aquest tipus de parágraf ens pot complicar bastant la vida.

·Párraf francés:
Text justificat de sangría invertit, que vol dir sangría invertit? És un sangría negatiu. Que és un sangría negatiu? Explicant-ho en paraules cotidianes si el concepte que teniem de sangría era de que era la primera línia que començava més cap a la dreta que les altres, una sangría negatiu és quan la primera línia comença més cap a l'esquerra, pensem en el punt on comencen totes les línies com a un punt 0, cap a la dreta tindrá valors positius, cap a l'esquerra; negatius.
Si permet la partició de paraules (sense abusar) i el seu ús és pot aplicar básicament a diccionaris, per buscar paraules de manera fácil, que sobresortirán de la seva respectiva descripció.




·Triangle espanyol: Text justificat sense sangría pero amb línia curta aliniada al centre del text verticalment. No té gaires aplicacions.

·Centrat o epígraf: Com diu la paraula, és un text centrat, no s'hi permeten guions o particions de paraules. Generalment s'utilitza per a poemes.

·Base lámpara: De dalt cap a baix les linees cada cop són més curtes, aquestes están centrades . Está el de base lámpara invertit, en el que les linees es van fent més gran cap avall(o sigui al revés).


·Lliure: Donces aixó lliure, sense normes.

Aprendre mecanografia fácilment: Ten Thumbs

Ten Thumbs és una especie de videojoc amb el qual aprendrem mecanografia de manera molt divertida i entretinguda. ten Thumbs té una forma d'aprenetatge adaptable, primer et fa teclejar diverses paraules o conjunts de lletres amb un parell o tres de lletres, i cada estoneta va donant la opció d'afegir una lletra més, sempre ens hi podem negar. Pero per guanyar precisió de manera rápida i divertida ofereix 2 jocs en els quals més ens val ser rapids i precisos teclejant, no ens hem de preocupar gaire, donces en el joc només sortirán les tecles apreses fins al moment.



Un dels jocs consiteix en agafar uns totxos que van baixant del cel, acertant la combinació que hi ha escrita, no pode deixar que caigui a terra, doncs si en deixem caure uns quants.... game over! Al principi comença lent pero a mida que anem avançant de nivell els totxos baixen bastant rapidets, com més alt estigui el totxo quan l'agafem, més punts ens donen. l'altre joc es basa en creuar el riu d'un zoologic en el qual hi han 4 animals molt ferotges esperant a que pasem pel seu costat per atacar-nos, els hem d'aconseguir tancar a la gábia abans de pasar pel seu costat, cada animal té una combinació de lletres que haurem de teclejar per tancar-los, al igual que en el joc dels totxos, a mesura que anem pujant de nivell, més rápid anirá el nostre vaixell, i per tant, més rápid haurem de teclejar per tancar a les besties abans de pasar pel seu costat. Aixi dona gust aprendre,

Filmadores

1.CONCEPTES BÁSICS DE LES FILMADORES

Queda TOTALMENT prohibit COPIAR aquest text per a entregar-lo com a treball o omplir blogg.

Es pot fer servir per ESTUDIAR i fins i tot copiar-lo per a imprimir-lo en concepte d'APUNTS per a l'examen.

Què és una filmadora i per a que serveix?

És l'aparell que ens servirá per interpretar un arxiu i "filmar-lo". La imatge no la veurem al final del procés de filmació, per aixó caldrà una altre procés posterior a aquest anomenat revelat que s'elaborará amb un aparell anomenat processadora. La tecnologia o sistema que denominará on va cada unitat d'informació en el fotolit s'anomena Postcript(RIP).

Elements de la filmació

És compón básicament de tres elements:

- El fotolit: És el suport sobre el qual es filmará la imatge o arxiu. És de poliéster, un material molt adecuat per les seves condicions.
Es estable dimensionalment, vol dir que no es com, per exemple, el paper que enseguida es deforma plasticament.

-No es combustible.

-No té problemes de temperatura o humitat gairebé.

Antigament s'utilitzaba un material anomenat acetat, pero era facilment combustible, i era una época on es podia fumar a la feina... i bé ... causava bastants accidents.


-L'emulsió: És el que generará la imatge, es cobreix tot el suport amb emulsió, després amb el process d'exposició , doncs és on és generará informació a les zones on li pertoca informació (recordem que qui demonirá en quines zones va la informació és el postcript). "L'emulsió fotográfica", prefereixo referir-me així al concepte d'emulsió en arts gráfiques, perque hi han molts tipus d'emulsió en altres camps com ara la gastronomia, és la capa que anirá per damunt del fotlit i és sensible a la llum.
Segons el tipus de sensiblitat podem trobar:

-Pancromatica: És sensible a qualsevol llum de color.
- Ortocromática: Immune a la llum vermella, per tant no podrem filmar amb un láser vermell.
- LLum de dia: Sensible a la llum ultravioleta.

També poden ser calsificades segons el seu resultat i el seu contrast.

Segons el resultat: Positiva o negativa

Segons el contrast:

-De to

-Lith: De linia, també podem aconseguir mitjançant aquesta técnica una sensació de to, per el tema de sensació de to de la trama.

L'emulsió és compón entre d'altres coses d'halur de plata, ja que és un material que s'oxida facilment, i será en el procés de revelat on se li aplicará aquesta oxidació.

-La capa "antihalo": És la capa inferior, ol sigui per sota del suport, i serveix per difuminar la llum i evitar un retorn de llum al suport i per tant evitar informació que no correspón.

La llum a l 'incidir, traspassa emulsió i suport, i rebota contra la superficie per sota del suport tornant cap al suport i generant iNformació que no pertoca, aixó és el que pasa sense aquesta capa,
pero aplicant-la un cop la llum traspasSi el suport, la difuminará i per tant ja no tornará la llum cap al suport.

Utilitats: Wuala

Es un espai d'internet, ue podem fer servir per guardar-hi arxius, programes, videos, imatges, etc en una memoria "extra". Podem compartir-ho.
En el servei gratuït et donen 1gb de memoria, si hi convides gent, 6gb, pero el truc esta en que pots tenir varies comptes. per tant, ja ser on penjar els meus videos casolans del World of Warcraft.

Utilitats: Toast

Per grabar coses a CD/DVD en Mac, utilitzem el Toast.

La funció Hibrido per a un CD/DVD per a Mac/PC.

Grabar por sesiones: Per si estem grabant una cosa que ocupa molt poc, no desaprofitar l'espai restant al CD/DVD, a més quan l'executem ens donará l'opcio d'obrir qualsevol de les sesions.

simbols de correcció de textos

Avui hem aprés a fer uns simbols especifics per indicar faltes o cambis en un text imprés. Ha estat molt divertit, i m'ha fet plantejat el meu futur, em sembla que em vull dedicar al tractament de textos, més que al de imatge.

Alguns dels simbols que he aprés ja no em servirán gaire em sembla, ja que son per erros que ara ja no poden succeïr en l'era digital, son de la tipografia artesanal amb tipus movil: lletres al revés, desplaçades, fent un efecte ona, etc. Encara aixi trebllant de manera digital també podem cometre molts errors, entre d'altres, d'ortografia.

Hi podem trobar dos tipus de simbol, el d'avís i el que especifica el canvi que hi hem de fer.

El d'avís no es més que una marca que s'hi fará sobre la lletra o part del text que volguem modificar, damunt la lletra o part de text normalment no especificarem el canvi, només ficarem l'avis o reclam. Será en un dels m arges de la linia on s'ha de fer la modificació que tornarem a escriure el mateix reclam i al costat d'aquest és on ficarem un altre símbol que especificará la modificació a fer.

Llavors un cop posats tots aquests simbols al text, el redactor tindrá que tornar a escruire de nou el text, interpretant correctament els símbols i adaptant-se a aquests.

Interlineat i Cos. Primera experiencia amb el tipometre.

Ja tinc el meu propi tipometre i avui l'he estrenat oficialment. Ens han donat un full amb uns quants texts, i l'activitat es basa en fer un calcul de l'interlineat i cos de les lletres de cada un dels texts.

Com ho he fet?
Per calcular el cos de la lletra, simplement aplicant la part del tipometre on mostra les diferents mides, fent concidir una del tipometre amb una del text.
Agafava com a referencia la lletra incial del text, la E, i fent coincidir la base de la A del tipometre i l'alt.


Per calcular l'interlineat s'agafa la referencia a la zona d'interlineats de punts de pica del tipometre, i es calcula de la següent manera:

-L'interlineat és l'espai que va desde la linia base d'una linia de text fins a la linia base de la següent.

Per tant ha estat molt sencill.

ATENCIÓ

Hi ha una relacio de mida entre el cos de lletra i l'interlineat. Un interlineat correcte ha de ser com a mínim un 120% del cos de lletra, i MAI ha de ser menor que aquest. (no sigui que volguem fer-ho especificament aixi). Amb un interlineat de menys del 100% del cos les linies xocarien, i en el marge de 100%120% tndriem problemes amb les desdendents d'una linia i les ascendents de la linia de baix, que xocarien.

L'imprempta

fig.2 Pel que podem veure,
els llibres d'aquella época
no es que fossin
de butxaca precisament.

"Fa molts i molts anys en unes sales anomenades scriptorium (fig.2) es treballaven els llibresa má, la producció era baixisima degut a l'enorme complexitat que suposava editar un sol llibre.

Els que treballaven els llibres eren:

- Els copistes: copiaven al dictat tot el contingut, i a má, i deixaven espais per a les ilustracions i les inicials.

Fig.3 (podem apreciar lletres molt carregades i ilustardes)

- Els crisófags: Eren el que s'encarragaven dels dibuixos i d'aquelles inicials tant complexes i carregades (fig.3) que haurem vist en algún llibre medieval.

- Els iluminadors: Eren els que donaven color, amb pigments i bé, amb els mitjans que hi havia en aquella época.

La producció de llibres era d'uns 20 llibres per any, i a més el més mínim error, be.... suposo que un llibre que va quedar malament, iluminador, copista i crisófag es donaven la culpa mutuament davant de l'encarregat, aquest els hi va deixar anar un bon clatellot, deixant-los la má marcada a la cara, i veient aixó potser va ser així com va surgir la xilografia.

La xilografia, un gran avenç

Com que escriure a má cada llibre era terriblement esgotador i a més cada cop hi havia més demanda perque era una época en la gent volia aprendre coses, volia tenir sabiduria, saber llegir, (o sigui que ja comencem a deixar enrere l' era medieval) algú va tenir la bona pensada de fer una página en relleu sobre una planxa de fusta, a la que després cubrint-la de tinta i estampant-la seria molt més rápid copiar lllibres. pero es clar, aixó de fer el relleu sobre la fusta, i a més que les lletres de l' época no es que fossin de pal precisament... es convertia en una tasca molt i molt complexa, amb lo qual, si escrivies malament una sola, llletra, si la planxa quedava malmesa per qualsevol motiu, la planxa doncs te la feien menjar (pero tota sencera eh?), a més et donaven dues coçes al cul de postres. No, si gana no devia pasar aquella gent.

Fig.4 Gutenberg (Magnucia, 1397-1468)

Gutenberg, el pare de la impremta

Com ja s'ha comentat abans, la xilografia seguia sent un pél complicada, així que al señor Gutenberg (fig.4) se li va ocurrrir una idea que era més que lógica, si fer tota una planxa en relleu era massa complicat, perque no fer-ho lletra a lletra? A mi, em sembla la cosa més óbvia del món. El seu invent s'anomenava tipus móvil, i consistia en una petita peça cúbica que en una de les cares tenia una lletra en relleu. Consistia en muntar planxa amb els tipus i així doncs ja tenien feta la página, equivocar-se en l'elaboració de la peça ja no tenia tanta importáncia, doncs si la pifiaven, ja no tenien que tornar a elaborar tota la taula. Amb el tipus móvil els únics que van perdre la feina van ser els copistes, ja que se seguien necesitant els crisófags i els iluminadors.

Gutenberg tenia dos socis, Fust i Schöffer. Fust li va prestar els diners per tirar endavant el negoci. (800 ducats al 6% d'interés), i Schöffer va fer evolucionar una mica el tipus móvil, que al principi era de fusta i el va innovar fent-lo de plom, a més també va ideear la tinta amb negre de fum.
La qüestió és que al final, al pobre Gutenberg les coses li van anar malament, no va poder pagar el deute a Fust, i aquest li va pendre el negoci, mantenint a Schöfer com a soci.
El pobre Gutenberg, que va llançar un gran invent, que va cambiar la vida de tanta gent gracies a la impremta, va morir sense res.... Només la meva admiració, que si no fos per ell, segur que els llibres no haurien arribat a la gent d'aquella época, i seguriem vivnt a l'época medieval... sota la falsa paraula de l'església. Gütenberg no es només el pare de l' imprempta, és el pare d'una vida molt millor per les següents generacions."




Tot aixó ja ho vaig escriure a l'unitat 0 del crédit 3, i com que opino que és una bona explicació, he trobat absurd el fet de fer un resum d'una cosa que ja está feta. per tant aquest fragment és un copia-enganxa.


Bé, com ja hem dit, l'imprempta amb tipus móvil de plom va ser un "boom", una revolució.
I que va pasar amb els abans anomenats copistes? Molt sencill, l'escriptura manual encara no és morta, de fet les persones aprenem abans a escriure manualment que no amb imprempta. Ara bé, actualment saber escrure en la nostra societat és una cosa molt normal i bàsica pero en aquella época poca gent sabia escruire. Llavors els que s'havien dedicat a copistes van sobreviure escrivint el correu de la gent que no sabia escriure o com a mestres de l'escriptura.