Una nova perspectiva

Les vacances s'acaben ja, i les veritat es que no em sento gaire trista, trobo a faltar molt la meva classe tot i que sé que aquest any será tot molt diferent, será mes complicat suposo... Reconec que tinc una mica de por, pero les meves ganes de tornar son molt majors que aquesta por. Suposo que el que em fa més por es el fet de que de dilluns a divendres no tindre temps per als videojocs, pero el que més por em fa és no saber portar la situació i col·lapsar-me mentalment, si es que a primer ja em vaig col·lapsar, bé, la solució será tenir-ho tot al dia, no acumular feina com vaig fer a primer, que després anava estressada, si tinc que sacrificar els caps de setmana, ho faré... he madurar ja...

Altra cosa que no he de fer es fer campana, mare meva! Com podia fer aquestes coses? A primer feia alguna campaneta, i moltes vegades em buscava excuses per a mi mateixa, per relaxar la meva consciencia, i sempre em perdia alguna cosa important o interessant.

En fi, he de mostrar una actitud bastant diferent a la del curs passat, ja tinc casi 22 anys, pero encara no m'he comportat mai com a una persona adulta em sembla... ja és hora de que ho faci.

Espero que aquestes paraules em donin força per aquells dies en els que em sentiré cansada, estressada o simplement sense ganes de fer res, perque em conec i se que passará, tindré que treure forces d'on sigui.


16 de Desembre de 2011,

Avui acaba la primera evaluació, i la de vegades que he fet campana ja... En fi....Aixó si, la meva actitud a l'empresa és molt més madura.

14 de Setembre del 2012,

Doncs mira aqui estic altre cop, ja que per imbécil vaig suspendre un parell d'assignatures, es clar, no vaig fer res del que em vaig proposar a principis de curs.
Vaif fer campana un munt de vegades, em vaig estressar, no vaig dedicar ni un sol cap de setmana a repassar o passar-me al dia, i a més a classe em distreia molt sovint. Resumint un desastre de curs.