Tercer Freehand: Nens

En aquest freehand hem treballat principalment el degradat:

UNITAT 3 INTRODUCCIÓ AL MAC

En aquesta unitat básicament aprendrem a utilitzar les funcions del mac, i veurem que mac li dona mil voltes a la seva imitació barata PC.

La "pometa"és a la cantonada esquerra superior

Opcions de la "pometa"

Podem accedir a la informació del nostre ordinador, podem obtenir una fitxa amb les característique basiques a "Pometa">Acerca de este mac:

Peró també podem tenir una informació molt més detallada de la capacitat i els components del nostre ordinador si anem a "mas información":

Preferencies del Sistema

Aqui es on trobarem la majoria d'opcions per personalitzar el nostre Mac a nivell estétic i de programes.


Escritorio y salvapantallas: El que més ens ve al cap quan diem "personalitzar". Permet cambiar el fons d'escriptori y el salvapantallas.


Impresoras y faxes: Accedir a la configuració de les impressores i els fax, el que més farem a calsse es utilitzar la configuració d'impressores, per afegir-ne o treure'n i decidir quina és la impressora principal de l'ordinador.

Dock: Permet configurar el Dock de manrea que sigui visible o no, amb efecte o no o la mida d'aquest.

Apariencia: Com la paraula diu tracta l'apariencia, la de les finestres per exemple, o de les icones.

CD i DVD: Podem dir-li per exemple amb quin programa ha d'executar quan detecti un cd o dvd.

Actualizacion de software: Permet posar al dia les aplicacions del nostre ordinador.

Fecha y Hora: Permet canviar la data i la hora, també la zona horaria, configurar el regotje de l'ordinador perque es mostri de manera analogica i digital, o que mostri segons. també podem configurar una alarma.

Internacional: Configurem idioma i el teclat.

Son moltes més les funcions que ofereix preferencies de sistema, pero he de pujar mes informacio i no em queda temps.

Tercer Photoshop

Oi que és xulo el meu ferrari nou? Que noo, és un muntatge, aquesta imatge está feta per capes, de moment ja hem aprés a utilitzar dues coses molt básiques i importants del Photoshop, les seleccions i les capes.

Segon Photoshop

És un divertit exercici que es tracta d'anar colocant mobles al menjador. Amb les eines de selécció i les diverses funcions de Transformar hem d'adaptar els mobles a la imatge.

Resolucions

 Aqui el que he fet és, a partir d'un original (el de 72ppp) anar baixant la resolució, a 30, 15 i 5 ppp. Com es por apreciar, a 5 ppp no si aprecia res.



Original: 72 ppp









 












Reproducció: 30ppp









Reproducció: 15ppp



Reproducció: 5ppp

I per tots el qui pensaven  que la interpolació servia per donar-li una molt millor qualitat a la imatge, posarem la imtage de 15ppp intepolada per bicúbica a 72pp, i veurem com no s'assemblen gens.

Original: 72ppp





Reproducció: Interpolada de 15 a 72ppp



Components de l'Ordinador

 CPU(Central Procesation Unitation)

També conegut com a processador, és el cervell i el cor de l'ordinador. Procesa informació i realitza les operacions, és una peça cuadrada molt petita i que necesita constant ventilació per no esclafar-se gaire, pero aixó sempre ve amb un miniventilador incorporat. La seva capacitat es medeix en GHz.

Disc Dur
És la part que emmagatzema la informació. Quan nosaltres treiem el disc dur el que veiem és una capsa, pero es que el disc dur es dins a aquesta capsa, i més ens valdria no comprovar-ho, ja que no es gens recomanable exposar el disc dur a l'aire, el més petit bri de pols el podria espatllar. Com la paraula indica, es un disc, i té una agulla lectora que es qui guarda l'informació al disc. Aquesta agulla mai tocará el disc, l'espai que hi ha entre l'agulla i el disc és més petit que un pél, peró no s'arriba a tocar, si aixó passés el disc dur s'espatllaria.
La seva capacitat es medeix en Gb, tot i que en els ordinadors més actuals arriben a tenir capacitats de Tb(1024Gb).

 BUS de dades

 Realment el nom ja ens indica la funció, fa de transport de dades entre la cpu i la resta dels componets (tot i que BUS son unes sigles, pero a mi em fa grácia fer aquesta comparació), té l'aspecte d'una cinta ampla de gruix fi, i té uns conectors als extrems. Ara hi han uns models no tant amples.

Memória RAM

És la memória a curt termini, la que es necesita per processar en aquell mateix instant, la capacitat, de per exemple poder processar varies aplicacions a la vegada. És molt recomanable tenia molta memória RAM ald ordinadorsque s'utilitzen per jugar a videojocs, ja que aquests son molt potents, peró per exemple per xatejar o treballar no cal millorar-la gaire.






Targeta Gráfica

És un dispositiu d'expansió que permet processar millors efectes gráfics. La targeta gráfica és conecta amb conectors AGP o PCi, que són uns conectors pensats per conectar-hi els perférics, com per exemple en aquest cas el monitor.
 Recordo fa tres anys que em vaig comprar un videojoc per l'ordinador, i que un cop instalat quan intentava  executar el joc, s'em reiniciava l'ordinador, el problema era la targeta gráfica, era molt péssima, m'en vaig tenir que comprar una de millor qualitat i vaig poder jugar. Tres anys després no he deixat de jugar encara a aquest joc. World of Warcraft és el millor joc del món. De fet encara guardo la maleïda targeta gráfica de 8Mb, una gran porqueria que llavors era digna d'un museu d'história.

 Lector de CD/DVD

 No cal definir gaire aquest dispositiu,  com diu el nom, ens permet visualitzar el contingut dels CDs i els DVDs.

Placa Base
 Placa impresa on és disposen tots els components, també fa la funció básica (BIOS) de proves i reconeixent de dispositius, video, cárrega del sistema operatiu i reconeixemnt del teclat.

UD 2 Arquitectura de l'odinador

Época del la tecnologia "Ogro"

Tos coneixem aquest ésser mitologic anomenat ogre, és gros i corpulent pero no té cervell, tot múscul. Doncs el mateix passava amb la tecnologia abans, to era més gran peró menys potent, com per exemple la memoria de l'ordinador, segur que els que siguem majors de quinze anys encara recordeu el disquet, que resulta que no arriba ni al megabyte de memória, en canvi ara tenim les targetes SD, molt més petites i amb una burrada més de memória de les que tenien els disquets.

I d'aqui vint anys? Que tindrem?

Aquest és el camí que segueix la tecnologia, doncs, reduir el máxim d'espai possible a la vegada que s'augmenten les possibilitats i la poténcia. Peró, fins quan seguirem disminuïnt el tamany dels aparells? D'aqui vint anys portarem l'ordinador implantat al cervell en forma de xip? Cal "electronitzar-ho" tot? cal afegir-li xips a tot? Jo penso que no.

Segon treball de Freehand

El meu primer Freehand (ehem.. el primer d'aquest curs)

A més del Photoshop, també treballem amb programes de dibuix vectorial, com ara el Freehand, aqui pujo el primer treball (el primer que faig aquest curs):

História de la infórmatica

Desde els principis dels temps fins a l'era de IBM

Al principi les persones feiem servir el sistema de permuta, els productes no tenien valor fixe. Per explicar-ho d'una forma sencilla, "Pepito tiene una manzana, que bonita la manzana-Oye Pepito, me gusta esa manzana, y aqui tengo 3 mandarinas que no me gustan nada, te las cambio por la manzana. (...)¿no? Que rácano eres, desde luego Pepito..."- I així anaven les coses, a Pepito li agardava més la sindría, i va cambiar la poma per la síndria. Peró bé, amb el temps la gent va anar contabilitzant i donat-li un valor als productes.

Més tard va sorgir l'àbac, una eina utilitzada fins a meitat del segle XX! Va ser un matemàtic anomenat Napier qui va modernitzar l'àbac i el va anomenar "àbac naperià".
Durant el segle XVI van sortir els primers mecanismes de contabilitzar, els rellotges, i  partir del mecanismes d'aquests, Blaise Pascal va inventar la primera calculadora mecànica i la pascalina.Actualment en homenatge a aquest inventor hi ha un programa informàtic anomenat Pascal.
Gottfried Leibniz va ser un altre important matemàtic que va treballar amb Newton, i va inventar una calculadora capaç de sumar, multiplicar, restar i dividir amb exactitud, també feia arrels quadrades pero... aqui fallava de tant en tant. El seu invent no es comercialitzava.

El teler de Jacquard era un teler que utilitzaba targetes perforades per aconseguir teixir patrons complexos a la roba, així fins i tot els més inexperts aconseguien fer treballs complicats.
Així va sorgir un altre sistema de comptabilitzar molt millorat, una màquina analítica funcional, que resolia sumes, restes, divisions, multiplicacions, arrels quadrades i equacions.

El seu sistema començava a asemablarse al de un ordinador, introduir dades, procesar dades i extreure dades. Aquestes dades (el resultat de l'operació) sortia en forma de targeta perforada, i no procesava ni de bon tros tan rapidament com les calculadores actuals.

Babagge va intentar comercialtzar aquest producte peró era molt complexe i molt car, es va ficar amb préstams, la cosa no va anar bé i es va arruïnar.

Ja al segle IXX, Hollerith era un home dedicat a fer el cens de la població estadounidense, peró trigava més de set anys en fer-ho (casi res) . Aixi que va començar a crear una màquina tabuladora, basada en targetes perforades. Els EEUU van escollir aquesta máquina per fer el cens de 1890. Si total, només va trigar 3 anys en perforar 56 milions de targetes. Al 1889 va patentar la seva màquina i li va afegir la funció de sumar que va servir per a la comptabilitat dels ferrocarrils Centrals de Nova York. I al 1896 va fundar la Tabulating Machine Company per tal d'explotar comercialment la seva máquina. Al 1911 es fusiona amb Dayton Scale Comany International Time Recrding Company  y Bundy Manufacturing Factory, creeen aixi la Computing Tabulating recording Comapny. I al 1924 cambien el nom per el de International Bussines Machines Company, o sigui la IBM.
Els ordinadors d'aquella época no tenien res a veure amb el que ara són, principalment eren calculadores gegants, tan grans que necesitaven tota una habitació, tenien un munt de cables, i logicament que eren molt cars, i no era com ara que son d'ús doméstic. Bé, que eren molt i molt, pero moooolt cares les computadores d'aquella época. Es feien servir per fins militars, la segona guerra mundial va ser una época d'avenços, es buscaven les tecnologies mes avançades i lógicament s'hi invertia en computadores que permitisin, enviar misatges, interceptar, bloquejar i desxifrar misatges enemics.
Alan Turing va fer un terball escrit sobre les capacitats i limitacions d'una hipotética máquina de computació. Test de Turning: perque una máquina sigui considerada un ordinador ha de ser capaç d'establir una comunicació amb un ésser humá i poder respondre-li.
Atanasoff crea una máquina electrónica calculadora a partir dels planols de Ada Augusta Lovelace (primera dona programadora del món). La máquina s'anomena ABC i resol sistemes d'equacions, aquest va ser el primer ordinador digital de propósit específic.Atanasoff demana diners a IBM que li concedeixen 1 milió de dólars i construeix la primera computadora (Mark I) (1944) que obtenia el resultat de l'operació en tals sols 5 segons, superaba la rapidesa de totes les computadores més antigues.
L'exércit li va demanar a Jonh Manchlin  que fes una máquina per a calcular trajectories dels misils.
Ell i un altre soci creen Eniac, una máquina més potent que Mark I, feia 5 multiplicacions per segon, pero tenia un greu problema, cada vegada que resolia un problema havien de cambiar-li el funcionament.
Van recórrer a Jon Von Neuman per resoldre aquest problema.

Les generacions d'ordinadors

Primera genració (1951-1959)

Els senyors d' Eniac van comercialitzar la seva máquina i Eniac va passar a dir-se Univac que utilitzava les targetes peroforades de IBM. Van comprar el cens.
L'empressa va pasar a dir-se Unyssys, que treballava amb válvules de buit (creades al 1946), feien tot el canvi d'informació, peró es calentaven molt i fallaven, d'algunes acabava sortint fum i fins i tot algunes es cremaven. Quan una válvula de buit es cremava o es fonia, havia que reemplaçar-la perque l'ordinador funcionés.

Segona generació (1959-1963)

El sistema de válvules va ser reemplaçat per transistors (creats l'anys 1948) Eren més petits, necessitaven menys energia, treballaven en fred i eren més fiables. Per emmagatzemar tenien discos magnétics a més de les cintes magnétiques. Aquests ordinadors eren més fácils de programar perque els llenguatges de programació eren de més alt nivell. La comunicació de l'ordinador seguia sent lenta, pero no tant com a la primera generació.
Daniel Slotnick evita el problema de que l'ordinador es pari o es ralentitzi quan hi una introducció o sortida de dades, (1964) Illiac IV, podia fer operacions mentre entraven o sortien dades. Va ser conegut com el primer superordinador.

Tercera Generació (1963-1975)

·S'incorpora el circuit integrat semiconductor (creat l'any 1958)

·1962, DEC crea una fábrica d'ordinadors a Sillicon Valley.

·PDP8, és el primer ordinador amb circuits integrats. L'any 1962 es fabrica i es comercialitza al 1965.
Costava tan sols una quarta part del que costaven els sistemes antics, pero tot i així era molt car.

 ·IBM llança els ordinadors 360, que es van vendre molt.

·(1967) IBM decideix obrir els seus ssitemes. Els compradors quqan compraven un ordinador d'IBM rebien un convertidor de llenguatge.

·Es llança el primer satél·lit de teleinformació.

·DEC ja era més compacte, com a mínim cabia a casa.

·Una gran matemática, Grace Murray Hopper, va estar a la marina i va inventar el llenguatge COBOL.

Quarta Generació (a partir del 1975)

·Ted Hoff, treballador de Intel Corporation crea el primer microprocesador: Intel 4004 (1974)
Les grans empreses no li donen gaire importáncia.

·Surt MITTS de ALTAIR, el primer microordinador.( O sigui de mides més .. ehem.. normals)

·Steve Jobs i Steve Wozniak creen l'empresa Apple (1977)
         Apple I (sense monitor pero amb procesador de text.
         Apple II, complet.

·IBM s'adona que Apple és un bon mercat.

·Apple contracta a Bill Gates perque li crei un sistema operatiu.

·(1981) Surt al mercat el primer ordinador creat entre Apple i micrsoft.
Més tard Bill Gates treu el PC (idees totalemnt robades de Apple) i es convertirá en l'home més ric del món.

FIN

El primer treball amb Photoshop

Aquests any estem aprenent a utilitzar el Photoshop desde principi de curs, aqui tenim el primer treball, una feina molt sencilla que principalment es basa en utilitzar l'eina Seleccionar del Photoshop:

Aquest era l'original:

 Amb els diferents métodes de Selecció que presenta Photoshop, es retallen cuidadosament les parts del ninotet i se li van colocant.

Els Comandos

Primer de tot, aquesta entrada es per a tots els crédits doncs perque els comandos són útils per a tots els crédits. Els comandos son una forma d'abreviació que fem amb el teclat, es a dir, si jo vull dir-li a l'ordinador que em guardi un arxiu, bé ho puc fer buscant la opció Desa en el menú Arxiu, o bé puc fer Cmd + S, aquesta segona opció es més sencilla i és el que anomenem comando. A més molts dels comandos els descobreixo en crédits que no són el crédit 1, com per exemple el clássic de guardar, utilitzat molt al crédit 3 i 8, més que al 1. Jo recomano a tothom que aprengui a utilitzar comandos, ens faciliten molt la feina, al principi si no tenim gaire bona memoria com em pasa a mi, ens equivocarem una miqueta, peró amb el temps t'hi acostumes i realment és molt millor que anar buscant pel menú, és molt més rápid. Jo els comandos els divideixo en dos grups:

• Els Comandos generals: Són aquells que son igual per a tot, potser variin en algún programa o aplicació.
• Els Comandos Especials: Són aquells que són més propis d'un sol programa o aplicació.

Abreviatures:
Cmd: Tecla Comando (només per a mac, en PC equival a Control)
Opción: la tecla que trobem a l'esquerra de Comando.
Mayus: Mayúscula

Comandos generals

• Cmd + S = Guarda
• Cmd + S + Mayus= Guarda com a...
• Cmd + O= Obre
• Cmd + C= Copia
• Cmd + X= Talla
• Cmd + V= Enganxa
• Cmd + Q= Tanca
• Cmd + Z= Desfés
• Cmd + Y = Refés
• Cmd + I =Mostra la informació de l'objecte o aplicació seleccionat.
• Cmd + N= Obre la carpeta agm1 (només a clase, estaba provant comandos i al provar aquest se'm va anar a la carpeta de agm1, el que vol dir que potser podem crear comandos específics.)

Aquests són tan sols alguns dels comandos generals més básics, a mida que vagi aprenent nous comandos els aniré afegint a la llista i els aniré aprenent a utilitzar.
Els Comandos Especials no els ficaré aqui, sinó en l'entrada que correspongui al programa o aplicació al qual pertanyen.

"El panatallazo del panatallazo"

Avui hem aprés que amb Cmd+Mayus+4 podem fer una captura d'una part seleccionada de la nostra pantalla, i amb Cmd+Mayus+3 fem una captura de tota la pantalla.
 He fet aquest petit muntatge:

"El pantallazo del pantallazo" de Rosa Tirado Vidal

                                                                         

História de les Arts Gráfiques

El valor de les Arts Gráfiques en l 'actualitat

Les Arts Gráfiques són actualment un sector omnipresent, o sigui que és a tot arreu, llibres, revistes, qualsevol eslógan, la portada d'un DVD o un CD, un catáleg, i una infinitat de coses més. A més, és un sector que la crisi no pot aturar, sinó el món no seria món, res tindria ni color ni forma, aniries al supermercat, i en el rétol no hi diria res, entraries i els productes no tindrien etiqueta... Les Arts Gráfiques són imprescindibles
en la nostra societat actual.

I d'on provenen les Arts Gráfiques?

Fig.1

Fa milers d'anys que els éssers humans vam començar a utilitzar pictogrames (fig.1) per comunicar-nos per escrit amb la gent, llavors s'utilitzaven aquests símbols que representaven alguna cosa. I amb el temps alguns d' aquests símbols va anar simplificant-se fins a ser una lletra.

fig.2 Pel que podem veure,
els llibres d'aquella época
no es que fossin
de butxaca precisament.

Fa molts i molts anys en unes sales anomenades scriptorium (fig.2) es treballaven els llibresa má, la producció era baixisima degut a l'enorme complexitat que suposava editar un sol llibre.

Els que treballaven els llibres eren:

- Els copistes: copiaven al dictat tot el contingut, i a má, i deixaven espais per a les ilustracions i les inicials.

Fig.3 (podem apreciar lletres molt carregades i ilustardes)

- Els crisófags: Eren el que s'encarragaven dels dibuixos i d'aquelles inicials tant complexes i carregades (fig.3) que haurem vist en algún llibre medieval.

- Els iluminadors: Eren els que donaven color, amb pigments i bé, amb els mitjans que hi havia en aquella época.

La producció de llibres era d'uns 20 llibres per any, i a més el més mínim error, be.... suposo que un llibre que va quedar malament, iluminador, copista i crisófag es donaven la culpa mutuament davant de l'encarregat, aquest els hi va deixar anar un bon clatellot, deixant-los la má marcada a la cara, i veient aixó potser va ser així com va surgir la xilografia.

La xilografia, un gran avenç

Com que escriure a má cada llibre era terriblement esgotador i a més cada cop hi havia més demanda perque era una época en la gent volia aprendre coses, volia tenir sabiduria, saber llegir, (o sigui que ja comencem a deixar enrere l' era medieval) algú va tenir la bona pensada de fer una página en relleu sobre una planxa de fusta, a la que després cubrint-la de tinta i estampant-la seria molt més rápid copiar lllibres. pero es clar, aixó de fer el relleu sobre la fusta, i a més que les lletres de l' época no es que fossin de pal precisament... es convertia en una tasca molt i molt complexa, amb lo qual, si escrivies malament una sola, llletra, si la planxa quedava malmesa per qualsevol motiu, la planxa doncs te la feien menjar (pero tota sencera eh?), a més et donaven dues coçes al cul de postres. No, si gana no devia pasar aquella gent.

Fig.4 Gutenberg (Magnucia, 1397-1468)

Gutenberg, el pare de la impremta (1441)

Com ja s'ha comentat abans, la xilografia seguia sent un pél complicada, així que al señor Gutenberg (fig.4) se li va ocurrrir una idea que era més que lógica, si fer tota una planxa en relleu era massa complicat, perque no fer-ho lletra a lletra? A mi, em sembla la cosa més óbvia del món. El seu invent s'anomenava tipus móvil, i consistia en una petita peça cúbica que en una de les cares tenia una lletra en relleu. Consistia en muntar planxa amb els tipus i així doncs ja tenien feta la página, equivocar-se en l'elaboració de la peça ja no tenia tanta importáncia, doncs si la pifiaven, ja no tenien que tornar a elaborar tota la taula. amb el tipus móvil els únics que van perdre la feina van ser els copistes, ja que se seguien necesitant els crisófags i els iluminadors.

Gutenberg tenia dos socis, Fust i Schöffer. Fust li va prestar els diners per tirar endavant el negocio. (800 ducats al 6% d'interés), i Schöffer va fer evolucionar una mica el tipus móvil, que al principi era de fusta i el va innovar fent-lo de plom, a més també va ideear la tinta amb negre de fum.
La qüestió és que al final, al pobre Gutenberg les coses li van anar malament, no va poder pagar el deute a Fust, i aquest li va pendre el negoci, mantenint a Schöfer com a soci.
El pobre Gutenberg, que va llançar un gran invent, que va cambiar la vida de tanta gent gracies a la impremta, va morir sense res.... Només la meva admiració, que si no fos per ell, segur que els llibres no haurien arribat a la gent d'aquella época, i seguriem vivnt a l'época medieval... sota la falsa paraula de l'església. Gütenberg no es només el pare de l' imprempta, és el pare d'una vida molt millor per les següents generacions.

Entrada al bloc

Doncs bé, aquesta és la primera entrada  a un bloc dedicat al coneixement de les Arts Gráfiques, doncs no són tan sols el meus apunts del curs, sinó que espero que algún sigui un bloc de referéncia per aquells qui busquin informació sobre aquest sector. Aquesta es tan la primera entrada de moltes més que ens esperen al llarg d' aquest curs.