História de les Arts Gráfiques

El valor de les Arts Gráfiques en l 'actualitat

Les Arts Gráfiques són actualment un sector omnipresent, o sigui que és a tot arreu, llibres, revistes, qualsevol eslógan, la portada d'un DVD o un CD, un catáleg, i una infinitat de coses més. A més, és un sector que la crisi no pot aturar, sinó el món no seria món, res tindria ni color ni forma, aniries al supermercat, i en el rétol no hi diria res, entraries i els productes no tindrien etiqueta... Les Arts Gráfiques són imprescindibles
en la nostra societat actual.

I d'on provenen les Arts Gráfiques?

Fig.1

Fa milers d'anys que els éssers humans vam començar a utilitzar pictogrames (fig.1) per comunicar-nos per escrit amb la gent, llavors s'utilitzaven aquests símbols que representaven alguna cosa. I amb el temps alguns d' aquests símbols va anar simplificant-se fins a ser una lletra.

fig.2 Pel que podem veure,
els llibres d'aquella época
no es que fossin
de butxaca precisament.

Fa molts i molts anys en unes sales anomenades scriptorium (fig.2) es treballaven els llibresa má, la producció era baixisima degut a l'enorme complexitat que suposava editar un sol llibre.

Els que treballaven els llibres eren:

- Els copistes: copiaven al dictat tot el contingut, i a má, i deixaven espais per a les ilustracions i les inicials.

Fig.3 (podem apreciar lletres molt carregades i ilustardes)

- Els crisófags: Eren el que s'encarragaven dels dibuixos i d'aquelles inicials tant complexes i carregades (fig.3) que haurem vist en algún llibre medieval.

- Els iluminadors: Eren els que donaven color, amb pigments i bé, amb els mitjans que hi havia en aquella época.

La producció de llibres era d'uns 20 llibres per any, i a més el més mínim error, be.... suposo que un llibre que va quedar malament, iluminador, copista i crisófag es donaven la culpa mutuament davant de l'encarregat, aquest els hi va deixar anar un bon clatellot, deixant-los la má marcada a la cara, i veient aixó potser va ser així com va surgir la xilografia.

La xilografia, un gran avenç

Com que escriure a má cada llibre era terriblement esgotador i a més cada cop hi havia més demanda perque era una época en la gent volia aprendre coses, volia tenir sabiduria, saber llegir, (o sigui que ja comencem a deixar enrere l' era medieval) algú va tenir la bona pensada de fer una página en relleu sobre una planxa de fusta, a la que després cubrint-la de tinta i estampant-la seria molt més rápid copiar lllibres. pero es clar, aixó de fer el relleu sobre la fusta, i a més que les lletres de l' época no es que fossin de pal precisament... es convertia en una tasca molt i molt complexa, amb lo qual, si escrivies malament una sola, llletra, si la planxa quedava malmesa per qualsevol motiu, la planxa doncs te la feien menjar (pero tota sencera eh?), a més et donaven dues coçes al cul de postres. No, si gana no devia pasar aquella gent.

Fig.4 Gutenberg (Magnucia, 1397-1468)

Gutenberg, el pare de la impremta (1441)

Com ja s'ha comentat abans, la xilografia seguia sent un pél complicada, així que al señor Gutenberg (fig.4) se li va ocurrrir una idea que era més que lógica, si fer tota una planxa en relleu era massa complicat, perque no fer-ho lletra a lletra? A mi, em sembla la cosa més óbvia del món. El seu invent s'anomenava tipus móvil, i consistia en una petita peça cúbica que en una de les cares tenia una lletra en relleu. Consistia en muntar planxa amb els tipus i així doncs ja tenien feta la página, equivocar-se en l'elaboració de la peça ja no tenia tanta importáncia, doncs si la pifiaven, ja no tenien que tornar a elaborar tota la taula. amb el tipus móvil els únics que van perdre la feina van ser els copistes, ja que se seguien necesitant els crisófags i els iluminadors.

Gutenberg tenia dos socis, Fust i Schöffer. Fust li va prestar els diners per tirar endavant el negocio. (800 ducats al 6% d'interés), i Schöffer va fer evolucionar una mica el tipus móvil, que al principi era de fusta i el va innovar fent-lo de plom, a més també va ideear la tinta amb negre de fum.
La qüestió és que al final, al pobre Gutenberg les coses li van anar malament, no va poder pagar el deute a Fust, i aquest li va pendre el negoci, mantenint a Schöfer com a soci.
El pobre Gutenberg, que va llançar un gran invent, que va cambiar la vida de tanta gent gracies a la impremta, va morir sense res.... Només la meva admiració, que si no fos per ell, segur que els llibres no haurien arribat a la gent d'aquella época, i seguriem vivnt a l'época medieval... sota la falsa paraula de l'església. Gütenberg no es només el pare de l' imprempta, és el pare d'una vida molt millor per les següents generacions.