História de la infórmatica

Desde els principis dels temps fins a l'era de IBM

Al principi les persones feiem servir el sistema de permuta, els productes no tenien valor fixe. Per explicar-ho d'una forma sencilla, "Pepito tiene una manzana, que bonita la manzana-Oye Pepito, me gusta esa manzana, y aqui tengo 3 mandarinas que no me gustan nada, te las cambio por la manzana. (...)¿no? Que rácano eres, desde luego Pepito..."- I així anaven les coses, a Pepito li agardava més la sindría, i va cambiar la poma per la síndria. Peró bé, amb el temps la gent va anar contabilitzant i donat-li un valor als productes.

Més tard va sorgir l'àbac, una eina utilitzada fins a meitat del segle XX! Va ser un matemàtic anomenat Napier qui va modernitzar l'àbac i el va anomenar "àbac naperià".
Durant el segle XVI van sortir els primers mecanismes de contabilitzar, els rellotges, i  partir del mecanismes d'aquests, Blaise Pascal va inventar la primera calculadora mecànica i la pascalina.Actualment en homenatge a aquest inventor hi ha un programa informàtic anomenat Pascal.
Gottfried Leibniz va ser un altre important matemàtic que va treballar amb Newton, i va inventar una calculadora capaç de sumar, multiplicar, restar i dividir amb exactitud, també feia arrels quadrades pero... aqui fallava de tant en tant. El seu invent no es comercialitzava.

El teler de Jacquard era un teler que utilitzaba targetes perforades per aconseguir teixir patrons complexos a la roba, així fins i tot els més inexperts aconseguien fer treballs complicats.
Així va sorgir un altre sistema de comptabilitzar molt millorat, una màquina analítica funcional, que resolia sumes, restes, divisions, multiplicacions, arrels quadrades i equacions.

El seu sistema començava a asemablarse al de un ordinador, introduir dades, procesar dades i extreure dades. Aquestes dades (el resultat de l'operació) sortia en forma de targeta perforada, i no procesava ni de bon tros tan rapidament com les calculadores actuals.

Babagge va intentar comercialtzar aquest producte peró era molt complexe i molt car, es va ficar amb préstams, la cosa no va anar bé i es va arruïnar.

Ja al segle IXX, Hollerith era un home dedicat a fer el cens de la població estadounidense, peró trigava més de set anys en fer-ho (casi res) . Aixi que va començar a crear una màquina tabuladora, basada en targetes perforades. Els EEUU van escollir aquesta máquina per fer el cens de 1890. Si total, només va trigar 3 anys en perforar 56 milions de targetes. Al 1889 va patentar la seva màquina i li va afegir la funció de sumar que va servir per a la comptabilitat dels ferrocarrils Centrals de Nova York. I al 1896 va fundar la Tabulating Machine Company per tal d'explotar comercialment la seva máquina. Al 1911 es fusiona amb Dayton Scale Comany International Time Recrding Company  y Bundy Manufacturing Factory, creeen aixi la Computing Tabulating recording Comapny. I al 1924 cambien el nom per el de International Bussines Machines Company, o sigui la IBM.
Els ordinadors d'aquella época no tenien res a veure amb el que ara són, principalment eren calculadores gegants, tan grans que necesitaven tota una habitació, tenien un munt de cables, i logicament que eren molt cars, i no era com ara que son d'ús doméstic. Bé, que eren molt i molt, pero moooolt cares les computadores d'aquella época. Es feien servir per fins militars, la segona guerra mundial va ser una época d'avenços, es buscaven les tecnologies mes avançades i lógicament s'hi invertia en computadores que permitisin, enviar misatges, interceptar, bloquejar i desxifrar misatges enemics.
Alan Turing va fer un terball escrit sobre les capacitats i limitacions d'una hipotética máquina de computació. Test de Turning: perque una máquina sigui considerada un ordinador ha de ser capaç d'establir una comunicació amb un ésser humá i poder respondre-li.
Atanasoff crea una máquina electrónica calculadora a partir dels planols de Ada Augusta Lovelace (primera dona programadora del món). La máquina s'anomena ABC i resol sistemes d'equacions, aquest va ser el primer ordinador digital de propósit específic.Atanasoff demana diners a IBM que li concedeixen 1 milió de dólars i construeix la primera computadora (Mark I) (1944) que obtenia el resultat de l'operació en tals sols 5 segons, superaba la rapidesa de totes les computadores més antigues.
L'exércit li va demanar a Jonh Manchlin  que fes una máquina per a calcular trajectories dels misils.
Ell i un altre soci creen Eniac, una máquina més potent que Mark I, feia 5 multiplicacions per segon, pero tenia un greu problema, cada vegada que resolia un problema havien de cambiar-li el funcionament.
Van recórrer a Jon Von Neuman per resoldre aquest problema.

Les generacions d'ordinadors

Primera genració (1951-1959)

Els senyors d' Eniac van comercialitzar la seva máquina i Eniac va passar a dir-se Univac que utilitzava les targetes peroforades de IBM. Van comprar el cens.
L'empressa va pasar a dir-se Unyssys, que treballava amb válvules de buit (creades al 1946), feien tot el canvi d'informació, peró es calentaven molt i fallaven, d'algunes acabava sortint fum i fins i tot algunes es cremaven. Quan una válvula de buit es cremava o es fonia, havia que reemplaçar-la perque l'ordinador funcionés.

Segona generació (1959-1963)

El sistema de válvules va ser reemplaçat per transistors (creats l'anys 1948) Eren més petits, necessitaven menys energia, treballaven en fred i eren més fiables. Per emmagatzemar tenien discos magnétics a més de les cintes magnétiques. Aquests ordinadors eren més fácils de programar perque els llenguatges de programació eren de més alt nivell. La comunicació de l'ordinador seguia sent lenta, pero no tant com a la primera generació.
Daniel Slotnick evita el problema de que l'ordinador es pari o es ralentitzi quan hi una introducció o sortida de dades, (1964) Illiac IV, podia fer operacions mentre entraven o sortien dades. Va ser conegut com el primer superordinador.

Tercera Generació (1963-1975)

·S'incorpora el circuit integrat semiconductor (creat l'any 1958)

·1962, DEC crea una fábrica d'ordinadors a Sillicon Valley.

·PDP8, és el primer ordinador amb circuits integrats. L'any 1962 es fabrica i es comercialitza al 1965.
Costava tan sols una quarta part del que costaven els sistemes antics, pero tot i així era molt car.

 ·IBM llança els ordinadors 360, que es van vendre molt.

·(1967) IBM decideix obrir els seus ssitemes. Els compradors quqan compraven un ordinador d'IBM rebien un convertidor de llenguatge.

·Es llança el primer satél·lit de teleinformació.

·DEC ja era més compacte, com a mínim cabia a casa.

·Una gran matemática, Grace Murray Hopper, va estar a la marina i va inventar el llenguatge COBOL.

Quarta Generació (a partir del 1975)

·Ted Hoff, treballador de Intel Corporation crea el primer microprocesador: Intel 4004 (1974)
Les grans empreses no li donen gaire importáncia.

·Surt MITTS de ALTAIR, el primer microordinador.( O sigui de mides més .. ehem.. normals)

·Steve Jobs i Steve Wozniak creen l'empresa Apple (1977)
         Apple I (sense monitor pero amb procesador de text.
         Apple II, complet.

·IBM s'adona que Apple és un bon mercat.

·Apple contracta a Bill Gates perque li crei un sistema operatiu.

·(1981) Surt al mercat el primer ordinador creat entre Apple i micrsoft.
Més tard Bill Gates treu el PC (idees totalemnt robades de Apple) i es convertirá en l'home més ric del món.

FIN